Vaig conèixer la Ruta de Matacans per un article de la revista Pedra seca (núm. 51) on deia que l'Ajuntament va rebre una ajuda de la Generalitat per impulsar projectes relacionats amb la pedra seca. Un del resultats és aquesta ruta.
Tot venint de Manresa, abans d'arribar a Artés trobem una zona industrial. En la primera rotonda, a la dreta, hi ha el carrer Salvador Espriu; el següent és el carrer Progrés. L'itinerari comença al final d'aquest carrer. En deixar l'asfalt hi ha un plafó amb la ruta i els seus elements.
Cal dir que l'itinerari és molt planer, entre vinyes i camps de cereals, amb alguns retalls de bosc. En poc més d'una hora i mitja de marxa efectiva es pot fer, però evidentment hi estarem més temps si ens mirem les barraques i gaudim de l'entorn. Hi ha pals indicadors de cada barraca.
Pocs metres després de començar, a la dreta, tenim la barraca d'en Feliu. Allà veurem una placa que indica que la van restaurar en un curs de pedra seca a l'any 2018. És una barraca adossada al marge.
A continuació, més lluny del camí, hi ha la barraca de l'Ambròs. Aquesta és aïllada i al seu darrere hi ha uns esglaons a la roca per pujar al marge de dalt. Es va reconstruír a l'any 2022.
Seguidament trobarem, a l'esquerra, un mur del camí vell de Manresa. De fet, és només un curt tram, perquè més avall, es converteix en un viarany. Potser és que no passava exactament per on ara hi ha el camí, però si hi anem veurem que les característiques que té no són de camí antic i són d'una mena de drecera.
En acostar-nos a Can Vila, trobem un altra barraca adossada al marge; és la barraca del Pata. Al darrerre la barraca hi ha un banc arrecerat entre la barraca i el marge.
Continuant endavant passarem per sota Can Vila, una gran casa abandonada, situada al cim d'un turonet. Més endavant veiem un conjunt de marges a la nostra dreta.
I a sota la pista hi ha la barraca de la Guirrineua. El dia que hi vam anar estava plena de fustes.
Una mica més endavant, un corriol ens fa anar cap a un retall de bosc on hi ha la barraca de la Geneta. Al davant de la barraca hi ha una bassa i el dipòsit per fer el brou bordelès. Al marge que hi ha al darrere la barraca hi ha uns esglaon volats.
De nou al camí trobem un altre indicador de la barraca de vinya 7 (desconec on comença aquesta numeració). En tot cas sembla evident que no es coneix el seu nom. És a l'altra banda del camp i, per anar-hi i no trepitjar el sembrat hem de anar per la vora. Sembla que fa poc que s'ha desbrossat el seu voltant. A la vora del camp trobem molts ceps arrencats.
Trobem línies de ceps amb cereal sembrat al mig.
Tot seguit arribem a una de les barraques més espectaculars de la ruta, la del Serrallonga. Una gran construcció amb dos recintes (un de més petit), adossada al marge on hi ha uns esglaons volats.
Ben a prop tenim la de Solegibert. Aquesta també és força impressionant i encara es fa servir.
Arribem a l'extrem sud de l'excursió, per la pista que passa entre els camps i el bosc i que ens permet veure Artés amb el Pirineu al fons.
Des de la pista ens hem d'enfilar per un tram d'esglaons i un tram de corriolet, on hi ha un plafó. El fet d'estar una mica enlairats ens permet veure el paisatge i comparar-lo amb la fotografia que hi ha al plafó. Una mica més enllà, trobem la barraca de la Bauma. Es tracta de l'aprofitament d'una gran roca al cim de la qual hi ha el que podria ser una premsa, possiblement d'època medieval i potser relacionat amb el mas de Matacans, que he llegit en l'article de Jordi Bolòs i Masclans (Els masos a l'edat mitjana. Història i arqueologia) es va bastir sobre la vil·la romana.
Continuem vorejant el bosc i, una mica enlairat, trobem un armari al marge.
Seguidament i, a la vora d'un camp abandonat, ens enfilem cap a la barraca de vinya 13, feta amb grans blocs.
Finalment ens orientem cap a Can Vila i trobem la barraca del Primerenc, també de grans dimensions i restaurada el 2018. Al seu costat hi ha una curiosa pedra dreta que podria ser una fita de propietat.
Ara trobarem els darrers elements. La barraca de vinya 15, té una part apuntalada, potser pendent de restaurar. Es tracta d'un conjunt d'una barraca de planta circular i una part adossada que potser servia per a l'animal.
El proper element que trobem no està indicat. Al costat d'una alzina, el camí passa per sobre un torrentet. Per tant, a sota els peus tenim un albelló. A la banda nord està tapat pels sediments, però per la banda sud es pot veure una mica.
Finalment trobem la barraca de vinya 16. És difícil d'arribar-hi, perquè tenim un marge a la dreta que no és fàcil de pujar i hem de revoltar molt si el camp està sembrat.
I aquest és el resum de la ruta de Matacans. Un passeig molt agradable amb barraques en molt bon estat i amb un entorn que està conreat, cosa que ens transporta a l'època en que aquestes barraques estaven en ús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada