UNS GRUPS DE TINES HAN ESTAT DECLARADES BCIN

Al DOGC del dia 14 de juny de 2018 s'ha publicat l'Acord de Govern/8/2018, de 12 de juny, pel qual es declaren béns culturals d'interès nacional, en la categoria d'interès etnològic, tretze conjunts de tines dels municipis de Talamanca, Mura i el Pont de Vilomara i Rocafort.

LA CURIOSA BALMA DE L'ESTRADA

De balmes obrades n'hi ha a molts indrets. Algunes són habitatges, com la casa del Puig de la Balma a Mura, però la majoria de balmes obrades que trobem tenen un tipus constructiu molt bàsic; és a dir, pedra i morter (o fang), sense gaires pretensions. Trobo que la balma de l'Estrada surt una mica d'aquesta tònica, perquè no sembla gaire lògic que en una balma d'unes dimensions tan reduïdes s'hagués construït una arcada tan destacada.

VISITA A LES TINES DE L'ENTORN DE SANT SIMEÓ (SANT SALVADOR DE GUARDIOLA)

Ja sabem que la concentració de tines és molt gran a les valls de Flequer, però també hi ha altres llocs que en tenen en força nombre. Un lloc d'aquest és el sector que es va cremar al mes d'agost de 2015, en els termes de Sant Salvador de Guardiola i el Bruc. Concretament a l'entorn de l'ermita de Sant Simeó n'he pogut visitar vuit.

Quan ha passat un incendi, en aquests sectors, ara coberts de bosc, apareixen les restes del passat agrícola. Un passat que feia que aquestes contrades, ara completament ermes de qualsevol tipus d'activitat agrícola estiguessin en plena efervescència o, com a mínim, així ho sembla després de veure les tines.

LES TINES DELS ERMITANETS I LES BALMES ROGES (II)

En aquest segon lliurament completarem la ruta tot baixant del puig Gili fins al Pont de Vilomara. En aquest tram podrem veure tres barraques, un aixopluc i dos conjunts de tines (la Lluca i Ratapinyades), a més de la curiosa barraca amb dipòsit.

LES TINES DELS ERMITANETS I LES BALMES ROGES (I)

La coneixença de les tines que hi ha a l'entorn del Pont de Vilomara ha anat ampliant-se amb els anys. Ben diferent era a l'any 1998 quan les vaig descobrir tot guiant-me pel llibre d'en Miquel Ballbé (Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages) i, fins i tot, al 2003 quan en un congrés a Manresa, vaig fer una comunicació que anava dirigida al seu coneixement i conservació. És evident que la tasca de la Diputació de Barcelona, de divulgar una ruta per les tines de la vall del Flequer i la restauració d'altres tines de l'entorn ha afavorit aquest coneixement.

Per a mi, les tines més interessants per la seva situació i característiques són les de les Balmes Roges i les dels Ermitanets. Curiosament, les tines dels Ermitanets no surten al llibre d'en Miquel Ballbè ni tampoc van sortir a la publicació Tines a les valls del Montcau de Farell Editors. 

L'itinerari que us presento ens permet conèixer-les, a més d'unes quantes barraques força interessants (de lluny també en veurem moltes més). A més, també passarem per les tines de les Ratapinyades, les de la Lluca i una barraca que sembla haver estat utilitzada com a tina. També la visió de Montserrat en fa una excursió molt atractiva. Evidentment és una sortida per a la tardor o l'hivern.

L'itinerari proposat és el següent:

LES DATES DE LES TINES

És difícil trobar dates en les construccions rurals. Segurament es considerava que eren un instrument de treball i no se'ls hi donava la mateixa importància que una casa, on podem trobar llindes amb dates, noms, creus i altres símbols. També cal tenir en compte que les possibilitats que tenien les persones que construïen una barraca o una tina, no eren les mateixes que les dels propietaris de les terres.

Fa pocs dies pensava que hi ha ben poques dates en les tines. Tot seguit em permeto fer una reflexió sobre les dates que he trobat en les tines que conec.

UNA TINA A TERRASSA

Ja sabem que la vinya va ocupar moltissíma superfície a Catalunya, sobretot quan la fil·loxera va atacar les vinyes franceses. En el blog de Joaquim Verdaguer i Caballé hi vaig llegir un article que parlava sobre la fil·loxera a Terrassa i en un dels comentaris vaig veure que potser hi havia algun element interessant a prop de Terrassa. 

I així va ser: una tina enmig de les vinyes al terme municipal de Terrassa! Això ve a confirmar que aquest tipus de construccions eren presents en molts indrets de Catalunya.

 

TINA DE LES GUIMBERES (MARGANELL)

Fa cinc anys vaig descobrir un bloc amb algunes fotos de tines dels termes de Castellgalí i Marganell. En una foto es veia una construcció i, al fons, la muntanya de Montserrat; només indicava un nom: les Guimberes.
 

Tot mirant el mapa de l'ICC vaig trobar l'indret de les Guimberes al municipi de Marganell i amb l'ortofotomapa vaig poder veure una construcció al mig d'un camp. Més avall hi havia una casa anomenada la Fassina. Per tant, amb aquestes dades, vaig suposar que podria tractar-se de la tina que havia vist en fotografia.

A L'ENTORN DEL SERRAT DE RIQUEUS

A l'entorn del serrat de Riqueus, al sud de Moià, podem fer una excursió que ens acostarà a uns bons exemples d'activitats que es feien al medi rural: el conreu de la vinya, el comerç del glaç i els molins fariners. Per tant, podrem veure una tina, una barraca en bon estat, un molí i dos pous de glaç.També passarem per les curioses escales de Gat, que baixen al torrent de la Fàbrega.

Un itinerari que podeu fer en 3 hores i mitja, gairebé sempre per pistes i camins sense cap dificultat d'orientació; només la baixada per l'escala de Gats i la pujada de la tina fins a la pista ens demaran una mica d'orientació.

UNA TINA ADOSSADA A UNA TORRE

En aquest bloc ja heu pogut veure alguna tina curiosa. Faig referència a les tines que podem trobar aïllades pel mig del bosc, on fa 100 anys o menys, hi havia vinya.

Aquesta tina la trobem adossada al Casalot del Viola, una construcció, bàsicament de tàpia, situada al terme municipal de Calafell. Situada a 38 m d'altura és a les coordenades 381171 / 4561764.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "PATRIMONI RURAL I PEDRA SECA. 20 ITINERARIS A PEU I EN BTT"

Un petit vídeo de la presentació del llibre "Patrimoni rural i pedra seca. 20 itineraris a peu i en BTT" realitzat per Graciamon.tv (http://www.graciamon.cat).

 

UN ITINERARI DEL LLIBRE "PATRIMONI RURAL I PEDRA SECA"

Em sembla que la Xaro i en Josep, uns amics del Club Falcons de Sabadell, han estat els primers compradors del llibre; si més no, ja han fet un dels itineraris i n'han fet un vídeo: un recorregut visual per l'itinerari de les tines enmig de les vinyes. Gaudiu-lo!

Si voleu el recorregut, aquí el teniu: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1527032

III CURSA DE MUNTANYA "BARRAQUES DE VINYA"

Ja fa uns anys, quan participava en la preparació de la Marxa Combinada del CEC, ja m'havia passat pel cap fer una marxa que passés per barraques de pedra seca o bé organitzar una cursa d'orientació en la qual les fites fossin les barraques, però cap d'aquestes idees es va materialitzar, per això quan fa dos anys vaig veure anunciada la primera edició de la cursa "Barraques de Vinya" em va atraure de seguida, però no ha estat fins enguany que hi he participat.

EXCURSIÓ PEL TERME DE CASTELLGALÍ

En aquesta excursió podreu veure uns quants elements: mitja dotzena de barraques (de lluny, encara en veureu alguna més), tres grups de tines i un forn de teules. A més també passarem per un tram de camí antic com ho desmostren les parets que aguanten els revolts. L'itinerari ens permet fer l'ascensió al Talló, una bona talaia de la muntanya de Montserrat.

ELS CUPS (SANTA MARIA DE MIRALLES)

Fotografia (interior i exterior) de la cabana que hi ha al davant de la construcció













Vista de les obertures de les tines





Es tracta d'un conjunt de quatre cups de forma rectangular dins d'una gran construcció de planta rectangular.

UNA TINA ENMIG DEL CEREAL

Tot anant pel terme (extens) de Torà, vam veure una construcció enmig dels camps de cereal...

TINES AL SUD DE MANRESA

Aquesta excursió us portarà a descobrir un bon grapat de construccions rurals de tot tipus. Podreu conèixer quatre tines de característiques ben diferents. Podreu pujar pels marges dels Comtals, una obra que és realment important i on descobrireu els plans inclinats que us permeten anar pujant. Podreu veure unes quantes barraques de tipologia diversa: planta circular, planta rectangular i encastades al marge. Finalment, també podreu veure el pou de glaç de Montlleó. A més la riera de Rajadell forma un impressionant espadat al cingle dels Esparvers i ens acompanya durant una bona estona amb uns paisatges prou agradables.

SANT MIQUEL DE VILACLARA (EL BRUC)

És una de les tines més curioses que he vist, perquè està feta aprofitant un absis romànic!

L’església de Sant Miquel de Vilaclara va ser citada per primer cop el 1068 i depenia del monestir de Sant Cugat. Va ser desafectada el 1757 i en deixar d’estar oberta al culte, els estadants de la masia, la van utilitzar com a tina.

Les dimensions de l’ermita són reduïdes (6,60 x 3,80 m) i l’absis està ocupat per la tina. Per fer aquesta tina van haver de picar a la roca (conglomerat) on està assentat l’absis. La tina fa un diàmetre de 3,10 m. Per fora, en una de les edificacions annexes hi ha, a un costat de l’absis, una mena de cova on hi ha dues boixes. Aquesta estança està picada a la roca i el sostre és de volta de canó; té una llargada de 3,5 m i una amplada de 1,4 m, essent l’alçada al costat de les boixes d’1,75 m. A terra es veu un encaix i al sostre hi ha un travesser de fusta i altres forats on hi devien anar més fustes.

Si ens hi fixem, la part prèvia a la tina té una forma circular i s’hi veu alguna rajola envernissada. En un punt central hi ha una obertura que sembla de buidatge del recipient petit a la tina pròpiament dita. També a la paret oposada a l’absis hi ha una mena de conducció rectangular. És en aquesta paret on es veu una arcada mig tapada. Enganxada amb aquesta paret hi ha una altra estança que té una gran tina (sense rajoles) de 4 m de diàmetre i 2,5 m de fondària, dividida en tres parts. La sortida d’aquesta tina és al costat de la porta principal de la casa i té tres brocs molt ben treballats fets amb pedra calcària d’uns 20 cm de diàmetre.

Al costat d’aquests brocs, a mitja altura de la paret, hi ha una pileta amb un forat que sembla que vagi cap a l’absis. Al costat oposat hi ha una conducció que baixa per la paret de la casa i que té l’origen al costat de la tina. Per la seva situació semblaria que era la via per treure les restes de la xafada.

Una mica apartada d’aquestes dues tines n’hi ha una altra, també sense rajoles, de 2,5 m de diàmetre per 2 m de fondària, on no he aconseguit veure cap sortida.

Realment, crec, que estem al davant d’algun sistema d’elaboració de vi de forma comunitària. Potser la divisió de la tina en tres parts corresponia a les diferents cases que formaven el veïnat. Un cop feta la verema, la producció devia entrar a la tina on fermentava, però així cadascú ja sabia quina part de la producció li corresponia.

L’abandó de les construccions és total; de fet hi ha moltes parets construïdes amb fang. Al davant de la gran casa principal hi ha una altra edificació que també sembla un habitatge i més allunyada, una construcció que sembla un corral. Una mica més avall hi ha una altra casa.

L’accés és molt fàcil i es pot fer des de la gasolinera que hi ha a la sortida del túnel del Bruc, anant en direcció a Barcelona. Hi ha un gran descampat abans de la gasolinera i allà neix una pista que baixa cap a una clotada; després puja i, força planerament, entre el bosc, ens porta en uns 600 metres de recorregut a un pla al peu de l’ermita. Des d’allà hi ha un camí, a la dreta que ens hi porta. Més enllà del pla hi ha un trencall de pista i un corriol que també ens hi farà arribar per un altre costat. Si hi anem a peu cal comptar uns 10 minuts des de la gasolinera.

Veure l’abandó d’aquest grup de cases i de l’ermita produeix una gran tristor. Seria molt positiu fer una consolidació de les ruïnes i treure la vegetació que envaeix les parets i les estances; seria un bon homenatge a les nostres arrels.

TINA DE XAMAL (FONOLLOSA)

Aquesta tina solitària és gairebé al cim de Xamal. Més que un cim, és una mena d'altiplà, ocupat per camps de cereal i bosc. És a 588 m d'altura i a uns 500 m de la casa (en reconstrucció quan vam anar a veure la tina).

Té un bon estat de conservació. No hi ha cap rajola, segurament, perquè algú les devia treure. És una tina circular de 2 m de diàmetre i 2 metres de fondària. Com a llinda té un tronc gruixut. La construcció aprofita el desnivell d'un petit marge i, al seu peu, els esbarzers, no deixen veure la boixa (hi ha una petita paret que sembla protegir-la).

Des de la casa i ermita de Santa Maria del Grau, hi podem arribar en 40 minuts; val la pena gaudir del paisatge que dominem des del vèrtex geodèsic. La situació d'aquesta tina ens la va donar un home de Camps amb qui vam coincidir quan estavem mirant uns marges de la seva finca.

EL CELLER DE L'ELIES (CABACÉS)

Vam trobar el Celler de l'Elies quan anàvem de la Vilella Baixa a Cabacés pel camí vell. En un punt determinat del camí vam poder contemplar, una mica apartada del camí, una construcció que ens va semblar una cabana de volta. De tornada vam desviar-nos per anar a visitar-la.

Quan hi vam arribar, vam veure, al fons les dues boixes que, curiosament, són a més d'un metre del sòl.

A la part del darrere, aprofitant el desnivell del terreny, hi ha els dos cups que no tenen cap rajola. Són de planta quadrada.

Els camps del voltant encara estan conreats, però ja no hi ha vinya... ara hi ha oliveres i ametllers.