BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: Article a la revista "Muntanya"

8 de juny del 2009

SANT MIQUEL DE VILACLARA (EL BRUC)

És una de les tines més curioses que he vist, perquè està feta aprofitant un absis romànic!

L’església de Sant Miquel de Vilaclara va ser citada per primer cop el 1068 i depenia del monestir de Sant Cugat. Va ser desafectada el 1757 i en deixar d’estar oberta al culte, els estadants de la masia, la van utilitzar com a tina.


Les dimensions de l’ermita són reduïdes (6,60 x 3,80 m) i l’absis està ocupat per la tina. Per fer aquesta tina van haver de picar a la roca (conglomerat) on està assentat l’absis. La tina fa un diàmetre de 3,10 m. Per fora, en una de les edificacions annexes hi ha, a un costat de l’absis, una mena de cova on hi ha dues boixes. Aquesta estança està picada a la roca i el sostre és de volta de canó; té una llargada de 3,5 m i una amplada de 1,4 m, essent l’alçada al costat de les boixes d’1,75 m. A terra es veu un encaix i al sostre hi ha un travesser de fusta i altres forats on hi devien anar més fustes.


Si ens hi fixem, la part prèvia a la tina té una forma circular i s’hi veu alguna rajola envernissada. En un punt central hi ha una obertura que sembla de buidatge del recipient petit a la tina pròpiament dita. També a la paret oposada a l’absis hi ha una mena de conducció rectangular. És en aquesta paret on es veu una arcada mig tapada. Enganxada amb aquesta paret hi ha una altra estança que té una gran tina (sense rajoles) de 4 m de diàmetre i 2,5 m de fondària, dividida en tres parts. La sortida d’aquesta tina és al costat de la porta principal de la casa i té tres brocs molt ben treballats fets amb pedra calcària d’uns 20 cm de diàmetre.



Al costat d’aquests brocs, a mitja altura de la paret, hi ha una pileta amb un forat que sembla que vagi cap a l’absis. Al costat oposat hi ha una conducció que baixa per la paret de la casa i que té l’origen al costat de la tina. Per la seva situació semblaria que era la via per treure les restes de la xafada.


Una mica apartada d’aquestes dues tines n’hi ha una altra, també sense rajoles, de 2,5 m de diàmetre per 2 m de fondària, on no he aconseguit veure cap sortida.

Realment, crec, que estem al davant d’algun sistema d’elaboració de vi de forma comunitària. Potser la divisió de la tina en tres parts corresponia a les diferents cases que formaven el veïnat. Un cop feta la verema, la producció devia entrar a la tina on fermentava, però així cadascú ja sabia quina part de la producció li corresponia.

L’abandó de les construccions és total; de fet hi ha moltes parets construïdes amb fang. Al davant de la gran casa principal hi ha una altra edificació que també sembla un habitatge i més allunyada, una construcció que sembla un corral. Una mica més avall hi ha una altra casa.

L’accés és molt fàcil i es pot fer des de la gasolinera que hi ha a la sortida del túnel del Bruc, anant en direcció a Barcelona. Hi ha un gran descampat abans de la gasolinera i allà neix una pista que baixa cap a una clotada; després puja i, força planerament, entre el bosc, ens porta en uns 600 metres de recorregut a un pla al peu de l’ermita. Des d’allà hi ha un camí, a la dreta que ens hi porta. Més enllà del pla hi ha un trencall de pista i un corriol que també ens hi farà arribar per un altre costat. Si hi anem a peu cal comptar uns 10 minuts des de la gasolinera.

Veure l’abandó d’aquest grup de cases i de l’ermita produeix una gran tristor. Seria molt positiu fer una consolidació de les ruïnes i treure la vegetació que envaeix les parets i les estances; seria un bon homenatge a les nostres arrels.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada