L’església de Sant Miquel de Vilaclara va ser citada per primer cop el 1068 i depenia del monestir de Sant Cugat. Va ser desafectada el 1757 i en deixar d’estar oberta al culte, els estadants de la masia, la van utilitzar com a tina.
Les dimensions de l’ermita són reduïdes (6,60 x
Si ens hi fixem, la part prèvia a la tina té una forma circular i s’hi veu alguna rajola envernissada. En un punt central hi ha una obertura que sembla de buidatge del recipient petit a la tina pròpiament dita. També a la paret oposada a l’absis hi ha una mena de conducció rectangular. És en aquesta paret on es veu una arcada mig tapada. Enganxada amb aquesta paret hi ha una altra estança que té una gran tina (sense rajoles) de
Al costat d’aquests brocs, a mitja altura de la paret, hi ha una pileta amb un forat que sembla que vagi cap a l’absis. Al costat oposat hi ha una conducció que baixa per la paret de la casa i que té l’origen al costat de la tina. Per la seva situació semblaria que era la via per treure les restes de la xafada.
Una mica apartada d’aquestes dues tines n’hi ha una altra, també sense rajoles, de
Realment, crec, que estem al davant d’algun sistema d’elaboració de vi de forma comunitària. Potser la divisió de la tina en tres parts corresponia a les diferents cases que formaven el veïnat. Un cop feta la verema, la producció devia entrar a la tina on fermentava, però així cadascú ja sabia quina part de la producció li corresponia.
L’abandó de les construccions és total; de fet hi ha moltes parets construïdes amb fang. Al davant de la gran casa principal hi ha una altra edificació que també sembla un habitatge i més allunyada, una construcció que sembla un corral. Una mica més avall hi ha una altra casa.
L’accés és molt fàcil i es pot fer des de la gasolinera que hi ha a la sortida del túnel del Bruc, anant en direcció a Barcelona. Hi ha un gran descampat abans de la gasolinera i allà neix una pista que baixa cap a una clotada; després puja i, força planerament, entre el bosc, ens porta en uns
Veure l’abandó d’aquest grup de cases i de l’ermita produeix una gran tristor. Seria molt positiu fer una consolidació de les ruïnes i treure la vegetació que envaeix les parets i les estances; seria un bon homenatge a les nostres arrels.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada