Els dies 11 i 12 d'agost vaig assistir a un curs de pedra seca que es feia a Isil (municipi de les Valls d'Àneu); dos matins sota el guiatge de Josep Simorra, expert en pedra seca. En el curs estaven implicats l'Entitat Municipal Descentralitzada d'Isil i Alòs, el Museu de Camins de la Vall de Siarb i el Parc Natural de l'Alt Pirineu.
En els dos capítols anterior he ensenyat fites que eren antigues (amb les filloles), fites amb inicials i fites que indicaven la partió. En aquest tercer i, de moment, darrer lliurament us presentaré tres fites de diferents característiques.
En aquest nou article us ensenyaré unes quantes fites de Collserola que demostren, molt bé el que és una fita, tal com indica la definició del llibre "Costums sobre termenals, camins i aigües", recollits per l'Oficina d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya (1921) que vaig esmentar en l'article anterior.
La fita és un senyal que delimita un espai. Voltant per Collserola en podeu trobar. Algunes marquen termes municipals i altres són de propietat. N'hi ha que han de ser antigues perquè són només unes pedres naturals, altres són més contemporànies i altres ja són de formigó). Us faré un recull d'unes quantes.
De vegades, mirant llibres antics, hi ha sorpreses o es troben coses curioses. Tot repassant la guia del "Bergadà/Valls Altes del Llobregat" de Cèsar August Torres, editada pel Centre Excursionista de Catalunya a l'any 1905, vaig trobar, a la pàgina 73 la referència a un indret dels Rasos de Peguera.
A Collserola, concretament al terme de Sant Feliu de Llobregat, hi ha una clotada amb uns marges molt interessants que a més tenen altres elements d'interès.
Són uns marges situats al costat de la pista que des de la cimentera va en direcció a Santa Creu d'Olorda. Ben a prop hi ha la barraca amb el codi de Wikipedra 5731, una de les més espectaculars de Collserola.
Un element patrimonial que passa força despercebut són les fites. Aquests elements servien per a un motiu ben clar: indicar a qui pertanyia un terreny.
Les fites poden ser de diversos tipus: pedres sense treballar, blocs de roca o peces de formigó. És evident que, per la seva utilitat, han de ser elements resistents i que no es puguin moure fàcilment.
El més curiós és trobar-ne a dins la ciutat de Barcelona. El turó de la Creueta del Coll té 245 m d'altura i és un dels turons del pla de Barcelona, que han quedat a dins de la ciutat. Pertanyia al terme municipal d'Horta. Allà trobarem dues fites.
Sant Pere Màrtir és un dels turons més destacats de Collserola i, un dels més visibles, perquè tothom qui entra o surt de Barcelona pel sud el pot veure. Al seu cim hi ha un edifici de telefonia amb una immensa antena, que va substituir a l'ermita (que va servir com a torre de telegrafia òptica al segle XIX).
Malgrat el paisatge que podem contemplar en l’actualitat, la Memoria explicativa del mapa vinícola de la província de Barcelona de R. Roig Armengol de l’any 1899, donava per a Badalona, una producció de 13.000 hl de vi. Si fem cas de les mitjanes que donava per al partit judicial de Barcelona, que eren de 14,37 Hl/ha de mitjana, resulta que a Badalona hi havia (declarades) 904 ha. Actualment a Badalona hi ha menys de 2,5 ha, però el conreu de la vinya ha deixat algunes empremtes en les muntanyes que l’envolten. Per tant, us faig la proposta d’un itinerari a l’entorn de Can Ruti per observar elements que resten del conreu de la vinya.
L'havia vist ja fa uns anys. Des de la carretera de les Aïgues vaig veure un forat en un vessant i hi vaig baixar. Era tard i no portava cap mena de llum. Vaig decidir tornar-hi, però el temps ha anat passant i no ha estat fins fa uns dies que hi he entrat.
