Hem anat a la punta del General i hem sortit des d'Ulldemolins. Per arribar a aquest cim hem seguit un tram del camí, entre Ulldemolins i la carena on hi ha aquest turó (és un tram del camí de Reus a Lleida, segons diu el mapa de ICGC). El resultat és que hem vist un d'aquests camins "intel·ligents" que guanyava alçada sàviament.
Aquest tram de camí que hem fet té una llargada de 2,277 km i supera un desnivell de 228 m; aixó vol dir que el pendent global és d'un 10%
.jpg)
Els dies 24 i 25 d'agost, a la localitat d'Isil, es van fer unes jornades de pedra seca amb el nom de "Fem pleta". L'Ajuntament d'Alt Àneu, el Parc Natural de l'Alt Pirineu i l'entitat municipal descentralitzada d'Alós i Isil, organitzaven aquestes jornades, l'ànima de les quals és en Santi Busquet. Enguany, també em van convidar a fer-hi una xerrada.
La pleta de la Guilla és als peus del puig Terrers a 2230 m d'altura a Gisclareny (Berguedà). La pleta és en una mena de clotada inclinada situada als peus d'unes parets que formen com una olla. Al peus dels blocs calcaris que hi ha arreu hi podem trobar dues barraques: una sencera i l'altra ensorrada.
Segurament el cim que atrau més visitants d'aquest sector del Pirineu és el de Coma d'Or. El puig de Trespunts es veu, des de la coma d'en Garcia, dret i punxegut, però no és gaire freqüentat. De fet, el seu nom és una conseqüència de la seva configuració: tres puntes.
El dia 12 de febrer, l'Ateneu Santfeliuenc va fer una jornada de treball en una construcció de la serra de Collserola. Cal dir que aquesta construcció jo l'havia catalogat el dia 14 d'octubre de 2014 a Wikipedra com un forn de calç amb el codi 490.
Al final de la carretera, a les pistes d'Ordino-Arcalís, trobem l'orri de la Coma del Forat. És un orri reconstruït, però ens donarà una idea de com eren aquestes construccions ramaderes.
Cal dir, abans de tot, que a l'estiu la carretera es talla a l'inici de l'estació d'esquí i, per tant, només es pot pujar a peu o amb el telecabina, si és que no s'hi arriba abans de 2/4 de 9.
Els dies 11 i 12 d'agost vaig assistir a un curs de pedra seca que es feia a Isil (municipi de les Valls d'Àneu); dos matins sota el guiatge de Josep Simorra, expert en pedra seca. En el curs estaven implicats l'Entitat Municipal Descentralitzada d'Isil i Alòs, el Museu de Camins de la Vall de Siarb i el Parc Natural de l'Alt Pirineu.
En els dos capítols anterior he ensenyat fites que eren antigues (amb les filloles), fites amb inicials i fites que indicaven la partió. En aquest tercer i, de moment, darrer lliurament us presentaré tres fites de diferents característiques.
En aquest nou article us ensenyaré unes quantes fites de Collserola que demostren, molt bé el que és una fita, tal com indica la definició del llibre "Costums sobre termenals, camins i aigües", recollits per l'Oficina d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya (1921) que vaig esmentar en l'article anterior.
