ITINERARI A L'ENTORN DE CAN RUTI

 Malgrat el paisatge que podem contemplar en l’actualitat, la Memoria explicativa del mapa vinícola de la província de Barcelona de R. Roig Armengol de l’any 1899, donava per a Badalona, una producció de 13.000 hl de vi. Si fem cas de les mitjanes que donava per al partit judicial de Barcelona, que eren de 14,37 Hl/ha de mitjana, resulta que a Badalona hi havia (declarades) 904 ha. Actualment a Badalona hi ha menys de 2,5 ha, però el conreu de la vinya ha deixat algunes empremtes en les muntanyes que l’envolten. Per tant, us faig la proposta d’un itinerari a l’entorn de Can Ruti per observar elements que resten del conreu de la vinya.

UNA MINA INACABADA A LA COMA D'EN COSTA?

L'havia vist ja fa uns anys. Des de la carretera de les Aïgues vaig veure un forat en un vessant i hi vaig baixar. Era tard i no portava cap mena de llum. Vaig decidir tornar-hi, però el temps ha anat passant i no ha estat fins fa uns dies que hi he entrat.

LA CASA CREMADA

La Casa Cremada o, segurament, Cortils, era una casa del terme de Sant Pere de Torelló. Ben a prop hi ha Collfred. El meu avi (i la meva família) sempre n'havien dit "La casa Cremada". Des de Collfred fins a la casa Cremada hi ha uns 300 m en línia recta. De petits, quan hi anàvem, només vèiem alguna teula o alguna totxana. La història d'una casa que van cremar feia molts anys no anava més enllà d'això. Amb el pas dels anys, quan hi havia passat ja no es veien ni teules ni res.

UNA PLETA AL NORD DEL PUIGMAL

En un altre article d'aquest blog:

(http://patrimonimuntanyenc.blogspot.com/2020/04/un-pastor-der.html#more), vau poder llegir les inscripcions d'en Pere Orriols, un pastor d'Er, que es poden veure en un parell de llocs. Ara, us en faré conèixer una altra que és en una pleta situada al davant de les antigues pistes d'esquí de Puigmal.

LA BARRACA DEL CIM DEL CANIGÓ (REVISTA "MUNTANYA")

En aquest blog ja heu pogut llegir alguns articles en relació a la barraca de pedra seca que va existir al cim del Canigó.

M'han comunicat que el número 933 (juny 2020) no es publicarà en paper (no sé si això representa el final de la revista tal com l'hem coneguda) i per donar-lo a conèixer el trobareu en imatges.

Espero que el trobeu interessant.

UN PASTOR D'ER

En algunes barraques hi podem trobar la data gravada a la llinda o en algun altre lloc, però la realitat és que no sabem qui ho va fer. Però a Cerdanya, tenim el cas de Pere Orriols que va deixar la seva empremta en diversos llocs. Us en presento dos.

UNA MINA A TERRASSA?

Al desembre de 2018, al grup de facebook "Admiradors i amics de les contruccions de pedra seca", en Luís Alvárez, va penjar unes fotografies d'un túnel. Hi va haver algun comentari sobre què podia ser. Jo, en veure una de les fotografies, vaig comentar que podia ser una mina i vaig demanar a l'autor que em situés l'indret per tal d'anar-ho a veure.

LA DESAPAREGUDA BARRACA DE RUS

El Pla d'Anyella és un indret on, tradicionalment, hi anaven les ramades d'ovelles que venien de les terres baixes a passar l'estiu. El seu relleu suau i herbat ha afavorit la pastura des de molts anys enrere. 

A una cota superior, al peu del Puigllançada i el tossal de Rus, trobem el pla de Rus, que és força més petit que el d'Anyella. A més, els vessants de muntanya més propers van ser convertits en feixes on es van plantar pins, la majoria del quals no han sobreviscut.

I al pla de Rus també hi havia una barraca.

LA BALMETA, UN INDRET ATRACTIU

Al peu del serrat del Castellar (2073), al terme de Dorres (Cerdanya), trobem la Balmeta. Personalment, el defineixo com un indret atractiu perquè em va sobtar "descobrir-lo". De fet, és una gran pleta (potser massa gran per ser considerada com una pleta) i potser tenia una altra finalitat, però com a indret relacionat amb la pedra seca, crec que és prou interessant. I a més, la tranquil·litat hi és garantida, perquè és fora dels camins transitats.

LA BARRACA DE PLANA MITJANA

El Puigsacalm i el seu entorn és una de les zones de muntanya que he trepitjat força i a la que tinc una estimació especial. La veritat és que he recorregut tots els camins que fan cap al cim i, tot i haver passat, ben a la vora de la barraca de la Plana Mitjana, mai m'hi havia acostat... fins que fa pocs dies hi he anat. La veritat és que la "descoberta" ha estat interessant perquè la barraca és prou característica.