BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: La barraca de Tirapits

1 de maig del 2025

LA CASA DEL RIU

Al municipi de La Vansa i Fórnols trobem l'ermita romànica de Sant Julià dels Garrics, a l'interior de la qual hi ha un magnífic retaule. L'entorn és ferèstec. Som en una clotada on s'arriba per una pista que baixa des de més enllà del nucli de Sisquer. Hi ha uns itineraris que permeten conèixer l'entorn que tenen diversos punts d'interès. Un és la casa del Riu.


La casa del riu està bastida al capdamunt d'un roc, que és vertical per la banda del riu, mentre que per la banda del camí fa un petit collet. La situació és prou pintoresca. 


Des de la banda on arriba el camí hi ha una construcció que no permet el pas. Segurament era un estable per tancar el bestiar i tenia dues plantes. A la superior s'hi arribava des del camí. A la inferior calia baixar cap a l'esquerra. Aquesta construcció està posada en una mena de clot i totalment enrunada.

Per arribar a la casa cal anar per la dreta. En arribar a l'entrada es veu que la construcció està edificada arran del cingle. A la dreta hi ha el que devia ser un tancat.


La porta és de fusta i a la llinda hi ha la data de 1844.



Només entrar encara estem trepitjant la roca.


L'interior encara conserva l'escala i la planta superior, però tot està cobert d'un sutge negre. 


A la dreta, tocant a l'entrada, hi ha el forn de pa. És evident que allà hi havia la cuina i menjador. El forn està situat a força altura i això em fa pensar que potser hi havia un terra de fusta més elevat.

En un racó hi ha una pica prou curiosa que desconec quina utilitat podia tenir.


A l'entrada de la porta es poden veure els senyals d'haver servit per a esmolar els ganivets.


Realment, sembla que el temps s'hagi aturat. Malgrat que no hi ha cap moble, ens podem fer una idea de la duresa de viure aquí. El sostre està en prou bon estat i sembla que la casa es pugui conservar uns quants anys més fins que una teula caigui i s'iniciï el procés destructiu que portarà la casa a l'oblit.


És un bon exemple de la forma de vida en aquest racó de muntanya. Cal dir que tocant al riu, hi havia algunes feixes de conreu.

Aquesta construcció la podem visitar si fem el circuit gran dels itineraris pel riu de Bona. Una excursió molt curta, però molt interessant.








3 comentaris: