El dia 12 de febrer, l'Ateneu Santfeliuenc va fer una jornada de treball en una construcció de la serra de Collserola. Cal dir que aquesta construcció jo l'havia catalogat el dia 14 d'octubre de 2014 a Wikipedra com un forn de calç amb el codi 490.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Forns. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Forns. Mostrar tots els missatges
27 de febrer del 2023
12 de setembre del 2017
UN FORN OCUPAT PER LES MARMOTES
En el número 20 de la revista Pedra seca (abril de 2010) em van publicar un article que es titulava "Les marmotes i les barraques". on explicava que les marmotes havien malmès completament una barraca. Aquesta barraca està situada a 1950 m d'altura a l'entorn de les pistes d'esquí de Fontanera i, per tant, un hàbitat adequat per a les marmotes.
24 de juny del 2016
UN FORN AMB DATA
La casa de Coll de Soler queda, a la dreta del camí ramader, entre Alpens i les Llosses. Des del camí no gairebé ni es veu, perquè està molt tapada per la vegetació. De fet, les restes de la casa no tenen cap element remarcable, tret d'un...
En una de les estances, amb perill imminent de caiguda de les restes del sostre i les parets, hi ha un forn. Suposo que era el forn de pa de la casa, però com he dit abans, no hi ha cap element que destaqui tret d'aquest forn, que a la llinda té la data de 1889.
8 de març del 2014
MÉS BAUMES A LLAÉS
Com a complement de l'article de les Baumes de Llaés us presento aquest itinerari on podrem visitar, a més de les baumes ja conegudes (els Fleus, el Teixidor i la Baumassa), la balma de Can Burres, la dels Ferrers, la Fumada i la Xoriguera.
A més, l'itinerari puja cap a la carena, en direcció a la Cau i en fa el descens per l'escala dels Pujolets.
És un recorregut llarg, però en el qual podrem gaudir de les cingleres, els boscos i els prats d'aquest sector.
30 d’octubre del 2013
ITINERARI DE L'APLEC EXCURSIONISTA GRACIENC (IV)
Aquesta darrera part de l'itinerari pot ser un bon exemple del que és actualment Collserola. El recorregut és, en gran part, asfaltat i passem per boscos i urbanitzacions; aquesta és una dualitat característica de Collserola: s'acaben les cases i comença el bosc, o més ben dit, la selva, perquè són boscos que no tenen cap mena d'aprofitament, majoritàriament de pi blanc molt dens.
27 d’octubre del 2012
UNA BARRACA AMB FORN
En el món de la pedra seca, podem trobar sorpreses... Com aquesta que us explicaré tot seguit...
Una troballa ben curiosa, una barraca que té un forn (de teules?, de terrissa?) en el seu interior.
Una troballa ben curiosa, una barraca que té un forn (de teules?, de terrissa?) en el seu interior.
4 d’octubre del 2011
UN ALTRE VÍDEO D'UN ITINERARI
Podeu veure un altre dels itineraris del llibre "Patrimoni rural i pedra seca. 20 itineraris a peu i en BTT". Es tracta de l'itinerari núm. 4, que transcorre pel nord d'Olesa de Bonesvalls.
És un itinerari en el qual es veuen forns de calç, barraques, pous i corrals. Una mostra de l'aprofitament d'unes muntanyes tan àrides com és el massís del Garraf.
20 de setembre del 2011
RECORREGUT PATRIMONIAL AL MONT-RODON
Aquesta excursió és un curt recorregut pel Mont-rodon, un turó de 618 m d'altura, situat a l'extrem sud del massís de Sant Llorenç del Munt. El cim és una mena de placeta al voltant d'una alzina solitària, des d'on gaudim d'una vista panoràmica força extensa, sobretot cap al sud.
Als peus d'aquest turó trobem tres forns de calç de tipologies força diferents, una barraca de pedra seca, un aixopluc de marge i un camí molt interessant. Aquests forns de calç han estat recuperats i senyalitzats el mes de maig de 2011, com a resultat de la col·laboració entre l'Ajuntament de Matadepera, la Diputació de Barcelona i Catalunya Caixa.
La proposta és un curt passeig de poc més d'una hora de durada que és idònia per fer una sortida matinal.
15 d’abril del 2011
EL TURÓ DEL MARQUÈS: UN PASSEIG AMB ELEMENTS PATRIMONIALS
El turó del Marquès és un cim de 358 m que domina Castellbell i el Vilar. Des del pont de Castellbell podem fer una passejada per assolir-ne el cim i, de pas, podrem veure algunes coses interessants: un parell de barraques, marges i tres forns de calç, a més d'un petit albelló.
16 de març del 2011
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "PATRIMONI RURAL I PEDRA SECA. 20 ITINERARIS A PEU I EN BTT"
Un petit vídeo de la presentació del llibre "Patrimoni rural i pedra seca. 20 itineraris a peu i en BTT" realitzat per Graciamon.tv (http://www.graciamon.cat).
23 d’agost del 2010
UN RECORREGUT A L'ENTORN DE LA RIERA DE TALAMANCA
En el bloc "Per camins del Bages" d'en Joan Escoda i en el bloc "Conèixer Catalunya" de l'Antonio Mora havia vist les referències d'una barraca del segle XVIII, amb la data ben visible a la pedra que tanca la volta de la llinda, a prop de Talamanca. Posteriorment, l'Albert Fàbrega i Enfedarque, va publicar l'article "Tres barraques del segle XVIII al Bages" a la revista "Pedra seca" (núm. 18; abril 2009) on també esmentava aquesta barraca.
16 de juny del 2010
EXCURSIÓ PEL TERME DE CASTELLGALÍ
En aquesta excursió podreu veure uns quants elements: mitja dotzena de barraques (de lluny, encara en veureu alguna més), tres grups de tines i un forn de teules. A més també passarem per un tram de camí antic com ho desmostren les parets que aguanten els revolts. L'itinerari ens permet fer l'ascensió al Talló, una bona talaia de la muntanya de Montserrat.
2 de juny del 2010
EL FORN DE LA PEDRERA (AVINYÓ)
A l'indret anomenat "la Pedrera" (en el mapa de l'ICC) hi trobarem un forn. Aquesta construcció està situada en el marge que hi ha entre dos camps.
Cal dir que, a tocar, del camí ramader, a mig camí entre Avinyó i Sant Feliu Sasserra, hi ha una petita pedrera que domina la vall on està situada aquesta construcció.
30 de maig del 2009
EL FORN DEL MAS SAURÓ (BARCELONA)
A la vora de la pista que va des del coll de can Cuiàs cap a la urbanització del mas Guimbau i can Castellví, hi ha un forn. És a 570 m de l'antiga masia de can Sauró i a 450 m del mas Guimbau.
Suposo que devia tractar-se d'un forn de calç. El que podem veure és un túnel de 1,35 m d'alt, 1,42 m d'ample i 3 m de llarg, amb el sostre recobert de totxana i les parets, fins als 80 cm, són de pedra calcària. Al darrere hi ha el que devia ser el forn: un clot d'uns 3 metres de diàmetre amb una fondària actual d'1,5 m, però està molt ple de sediments.
Si ens situem a la part alta del forn, veurem que hi ha, a uns 50 m, una petita pedrera. Es tracta d'un aflorament calcari d'on es devia treure la pedra.
Desconec si aquest forn té nom i per aquest motiu li poso el nom d'una masia propera, tot tenint en compte que la elaboració de calç, en aquests tipus de forns, es feia per al propietari del terreny.
Suposo que devia tractar-se d'un forn de calç. El que podem veure és un túnel de 1,35 m d'alt, 1,42 m d'ample i 3 m de llarg, amb el sostre recobert de totxana i les parets, fins als 80 cm, són de pedra calcària. Al darrere hi ha el que devia ser el forn: un clot d'uns 3 metres de diàmetre amb una fondària actual d'1,5 m, però està molt ple de sediments.
Si ens situem a la part alta del forn, veurem que hi ha, a uns 50 m, una petita pedrera. Es tracta d'un aflorament calcari d'on es devia treure la pedra.
Desconec si aquest forn té nom i per aquest motiu li poso el nom d'una masia propera, tot tenint en compte que la elaboració de calç, en aquests tipus de forns, es feia per al propietari del terreny.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)