Can Blancot (o Puig Grau) és una casa situada al vessant sud del Catllar. El camí que permet arribar-hi és un bon exemple dels camins que podríem anomenar "savis". Des del peu de la casa, una mica per sobre de la pista que ve del Remei hi ha un desnivell de 63 m. En línia recta, la distància és de 230 m i el camí tot fent un recorregut de 425 m redueix el pendent del 27% al 14%.
En la ortofotografia de l'any 1956 que podem trobar a l'ICGC podem veure perfectament el camí.
Es pot veure perfectament les llaçades que fa el camí. A la dreta de la imatge es veu l'ermita del Remei. En la imatge següent es pot veure el canvi de paisatge, totalment emboscat. La traça de color marró és el track que vaig fer i que segueix, força fidelment, el traçat del camí.
Des de la pista que ve de Ripoll i passa pel Remei (hi ha senyals del GR 1) podem anar cap a Cal Blancot. Una mica més enllà de l'ermita trobem, a la dreta, un sector de feixes (antics camps). Passejant per allà vaig veure un curiós tros de marge.
Per arribar a Cal Blancot, deixarem la pista, al final d'aquest sector. Hi ha una pista que gira a la dreta i que podem deixar per seguir un camí que va per la vora dels prats. Hi ha tants esbarzers que és millor passar per la vora dels camps. Veurem un camí, cap a l'esquerra, que s'endinsa als arbres. Seguidament trobem uns marges a la dreta i una mica més endavant, deixarem el camí que va de dret i tornarem a girar cap a l'esquerra. Aquí comencen les llaçades del camí. Podem veure els marges que aguanten el camí
i llaçades ben evidents.
En alguns punts el camí s'ha fet més estret perquè han crescut el pins.
Al final del camí arribem a Can Blancot, totalment en ruïnes. Es pot veure que era una casa gran. La curiositat és la llinda. Hi ha una gran pedra de marga, però no sé si hi havia una altra pedra i es va treure o aquesta pedra irregular és la llinda original.
Una mica més amunt de la casa, en una petita cinglera hi ha la cova o forat de Cal Blancot.
Tot i que en algun itinerari de Wikiloc s'esmenta que és un refugi de pastor, la veritat és que sembla artificial, però no hi sé veure cap indici d'això. Sí que el sostre és fumat, però això només vol dir que algú hi ha fet foc.
Realment, pel tipus de roca, és curiós aquest forat. La seva planta és semicircular amb uns 2 m de diàmetre. L'altura a l'entrada és d'1,9 m i va disminuint en anar cap a dintre.
Per arribar-hi cal seguir una carena que hi ha al darrere la casa i en una grossa alzina, cap tirar cap a la dreta tot pujant en diagonal per un sector força brut. Un filat ens pot servir d'orientació per arribar-hi. De la casa al forat hi ha poc més de 400 m.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada