CURS DE PEDRA SECA A ISIL

Els dies 11 i 12 d'agost vaig assistir a un curs de pedra seca que es feia a Isil (municipi de les Valls d'Àneu); dos matins sota el guiatge de Josep Simorra, expert en pedra seca. En el curs estaven implicats l'Entitat Municipal Descentralitzada d'Isil i Alòs, el Museu de Camins de la Vall de Siarb i el Parc Natural de l'Alt Pirineu.

El curs va començar al matí del dijous, dia 11. Prèviament s'havia desbrossat l'entorn de la construcció, totalment ocupat per avellaners que havien arrelat a dins la barraca i als murs. En la primera fotografia es pot veure l'estat de la barraca, una vegada desbrossat l'entorn. La barraca té el codi 21372 a Wikipedra.

Inicialment es va pensar què fer amb els trossos de tronc i arrels que quedaven a la barraca. Es va decidir fer l'intent de treure'ls, com a mínim, els que hi havia a dins i en un lateral de la barraca. Amb la intervenció d'un tractor es van arrencar els de la part exterior, però la paret va quedar molt precària.

Així, doncs, es van haver de refer les parets laterals. Cal dir que la construcció aprofitava un roc natural que fa una mica de passadís. En la fotografia següent es poden veure les grans lloses del sostre.

Amb la participació d'una dotzena de persones es van començar a aixecar els murs, sempre sota el guiatge i la supervisió d'en Josep Simorra.

Després d'un matí de treball, tot tenint en compte que bona part del temps es va dedicar a acabar de desbrossar l'entorn de la barraca, els murs van quedar a mig fer.

A la tarda, una quinzena de persones es van aplegar a la Casa de l'Ós d'Isil, on vaig fer una xerrada sobre la pedra seca. Durant una hora vaig exposar què és la pedra seca i vaig fer un repàs a les diferents construccions i elements que podem trobar a Catalunya. A la xerrada va seguir un col·loqui on es van plantejar preguntes relacionades amb les construccions de pedra seca i el seu ús.

El divendres la jornada va començar més aviat del que marcava el programa. Es volia aprofitar el temps i enllestir al màxim la reconstrucció. Els murs van anar pujant...

Fins que va arribar un moment que va atraure a tots els participants. Va ser el moment de col·locar la pedra que s'havia triat com a llinda.

Finalment es va poder col·locar les lloses del sostre i ja faltarà poc per la total recuperació de la barraca, que serà completada ben aviat.

La foto final vol ser una mostra de l'acurat acabat de la paret.

Caldrien moltes més iniciatives com aquesta per divulgar i fer estimar el coneixement de les construccions de pedra seca. Només cal esperar que aquestes dues jornades siguin l'inici d'una associació dedicada a la pedra seca al municipi.

.