III CURSA DE MUNTANYA "BARRAQUES DE VINYA"

Ja fa uns anys, quan participava en la preparació de la Marxa Combinada del CEC, ja m'havia passat pel cap fer una marxa que passés per barraques de pedra seca o bé organitzar una cursa d'orientació en la qual les fites fossin les barraques, però cap d'aquestes idees es va materialitzar, per això quan fa dos anys vaig veure anunciada la primera edició de la cursa "Barraques de Vinya" em va atraure de seguida, però no ha estat fins enguany que hi he participat.

Només hi havia premi per als tres primers, de manera que jo no tenia cap possibilitat de podi (si hi haguéssin categories...) i per això em vaig plantejar la cursa per a gaudir-la que, per a mi, vol dir portar un ritme còmode, no fer-se mal i parar-me a fer alguna foto dels elements que pogués veure.

Aquest sector l'he recorregut en bicicleta i encara em vaig sorprendre dels trams corriol que desconeixia. He de dir que la cursa és força interessant. Gairebé no hi ha asfalt, hi ha poca pista i, per tant el recorregut es fa per camins i corriols (en algun punt es notava alguna estassada). La cursa és variada amb pujades no massa dures que s'alternen amb baixades (alguna de molt sobtada) i corriols molt "corredors". Els punts més problemàtics estaven senyalitzats, però la veritat és que cap punt era excessivament perillós. La senyalització dels quilòmetres era correcta, tret del darrer tram, perquè em sembla que del quilòmetre 22 fins a l'arribada hi havia més de 600 metres, però tret d'això, que només implica haver de córrer una estoneta més, tot era molt correcte.



La barraca doble



La barraca entre els petis cingles



Es veuen unes quantes barraques, però no gaires. Al costat del camí només en vaig veure sis. Les més interessants són una de doble i una de molt bonica, per la seva situació entre les cingleretes per on ens enfilavem, un cop passades les tines.

Per cert, aquestes tines del Solell del Ventaiol van ser una bona sorpresa, perquè jo les havia vist molt malmeses. Si que havia vist restaurades el grup de tines que hi ha més avall, a tocar de la riera de Sant Esteve, però no sabia que també havíen restaurat aquestes dues. Cal dir que han quedat molt bé. També vaig poder veure una tina, força enrunada, enmig del bosc, abans d'arribar a la riera.

La tina enrunada que trobem enmig del bosc

Detall de la boixa de la primera tina

La segona tina, amb les restes de la barraca que protegia la boixa

 

A més de trobar alguns indrets amb marges, la cursa passa per llocs ben interessants com són les escales que hi ha més enllà del pont de les Generes, el pas de la bauma del quilòmetre 8 i els trams de riera, malgrat la mullena dels peus, on podem veure unes interessants mostres d'erosió. També podem veure durant una estoneta, el monestir de Sant Benet de Bages, així com Sant Esteve de Vila-rasa, les tines dels Tres Salts i, a estones, la muntanya de Montserrat.

No sé si hi ha gaires participants de la cursa que valorin les construccions de pedra seca (i les tines), però aquesta cursa els dóna l'oportunitat de conèixer-les!