LES BAUMES DE LLAÉS

 

L'habitatge troglodític és present en diversos indrets de la nostra geografia. Al sector de Puigsacalm-Bellmunt, n'hi ha un grapat.

L'itinerari ens portarà a visitar tres de les baumes que habien estat habitades a l'entorn de Llaés: la bauma del Teixidor, la més coneguda, la Baumassa i la balma dels Fleus, segurament la més interessant.

També farem l'ascensió al castell de Milany; les minses ruïnes ocupen el cim d'un destacat turó molt panoràmic. El retorn a Llaés el farem seguint un camí ramader, que ens portarà a la font de l'Obi, on destaca el grandiós faig que hi ha i passarem per la Cau, una ermita situada en un plans herbats.

Què ens expliquen, de les baumes, els llibres i les guies?

En la guia "Ripoll. Guia Cartogràfica del municipi", de Artur Masdéu, Francesc Morera i Gonçal Cutrina, editada per l'Impremta Maideu (1984), trobem, en l'apartat Monuments històrics, una referència a la bauma del Teixidor i diu: "Situades a una distància relativament curta (1 hora) del Castell de Llaers es troba la bauma del Teixidor, lloc interessant, refugi dels pobladors prehistòrics, taller de muntatge de les armes carlines i fins no fa pas molts anys habitacle d'una família pagesa. Altres balmes com són la Baumassa, la Baumeta, Xurigera, el Cuc, Cambrassa i Fumada donen fe de la importància que tingué en temps passat tot el sector de Llaers, perquè totes varen ser habitades en altres temps". En aquesta mateixa guia hi ha una relació de les masies del terme de Ripoll; allà, a més de les baumes citades abans també esmenta els Fleus i la Balma (?). De totes, indica que estan deshabitades.

En Ramon Vinyeta, en una de les seves publicacions "El Vidranès" (Ed. Celblau. Torelló, 1986) diu: "A la serra de Milany, a les proximitats de la masia del propi nom, del terme municipal de Vidrà, però en terme de Llaés, es troba un grup de balmes troglodítiques, essent les principals la balma del Teixidor, la del Burbau, els Fleus, la Baumassa i la Baumeta. Tenen un interès remarcable ja que persones que hi van néixer encara viuen en l'actualitat. Concretament, la bauma del Teixidor, la més notable, espaiosa i confortable, fou habitada fins l'any 1952, i els testimonis fotogràfics que en posseïm són abundosos i de gran interès. És possible que mil anys enrera fos un poblat ibèric-troglodita, del qual en som descendents els que vivim en aquestes comarques. Una excavació normalitzada, duta a terme per gent especialitzada, de segur que donaria resultats sorprenents".

 

L'ermita de la Cau

En el llibre "La vida a pagès" d'en Salvador Vilarrasa i Vall (Impremta Maideu. Ripoll, 1975) (la primera edició és de l'any 1925) hi ha un apunt sobre l'aplec de la Cau. Crec que és interessant la seva transcripció perquè ens recorda uns fets completament perduts. Entre altres coses diu: "els pagesos acostumen d'anar en tal diada (es refereix al dilluns de Cincogesma, que és la gran diada dels aplecs), als aplecs de les ermites enclavades dintre la seva parròquia, però també els hi agrada de veure'n d'altres malgrat hagin de fer a vegades algunes hores de camí. Un dels aplecs més típics del Ripollès és el de la Mare de Déu de la Cau, on es conserva el costum de donar a tothom un panet i una llossada de faves cuites. A més de la gent de Llaers de la qual parròquia és l'ermita de La Cau, n'hi pugen de St. Quirxe, Montesquiu, Ripoll, Sant Bernabé i Vallfogona". A continuació esmenta el camí que s'ha de fer des de Ripoll: "... s'emprén de nou la pujada pel camí de Milany, es passa sota el ramatge d'un bosc de faigs i en arribar a la carena es troba al cim de la mateixa l'ample pla de La Cau, amb al solitària i humil ermita de la Mare de Déu".

També hi ha una fotografia de l'indret que ens mostra un paisatge completament diferent a l'actual. En la fotografia tampoc hi ha el cobert que hi ha al davant de l'entrada de l'ermita, però l'autor ens diu: "davant l'esglesieta hi havia abans com una mena de tancat amb parets baixes però ara hi han fet un cobert molt espaios per aixopluc de la gent". També segons ens indica, aquesta Mare de Déu es especialment protectora contra les pedregades. Un altre aspecte de com ha canviat el paisatge: "des del pla de La Cau es disfruta d'una magnífica vista sobre la Plana de Vich, Lluçanès, Bergadà, i un tros del Pirineu, a claps nevat, sobresortint el gegant Puigmal i el feréstec Pedra Forca". Si hi aneu, ja veureu quins indrets us permet veure el bosc.

En la fotografia es pot veure el pedró des d'on es beneïa el terme el dia de l'aplec i un entorn boscat. També es veu el mur que hi havia a la fotografia antiga on es van pujar les parets i construir la teulada.

Aportacions actuals

 

Vull destacar la tasca del  bloc Baumes (http://baumes.blogspot.es/). Tot i que fa temps que aquest bloc està aturat, hi podem consultar informació sobre les baumes que visitarem en l'excursió a més d'altres que van anar localitzant.

......................................................................................................................................................................

 

Itinerari

En bona part del recorregut trobarem els senyals grocs d'Itinerànnia.

Arribarem al punt de partida per la pista formigonada que va de Santa Maria de Besora a la carretera de Ripoll a Vallfogona. Al peu del turó del castell hi ha una petita esplanada i un trencall de pistes. Les coordenades del punt d'inici (ED50) són: 437760 / 4667416 / 930.

De les tres baumes que visitarem, la del Teixidor és la més coneguda. Té un grup de construccions i un degotall que devia proporcionar aigua. A l'altre extrem de la bauma hi ha un tancat per al bestiar.

La Baumassa té una construcció que encara s'utilitza i unes parets en ruïnes. És una bauma força alta. Hi ha pintades de visitants de diverses èpoques. Encara és utilitzada per tancar el bestiar de manera que hi ha un bon gruix de fems.

La bauma dels Fleus permet identificar moltes estances. A més, té un forn de pa en perfecte estat, així com dues piques que recollien l'aigua que baixa del sostre de la bauma; d'una d'aquestes piques en marxa una canalització. En algun indret es veuen restes de les teules del sostre. A sota el forn hi ha una curiosa estança subterrània.

De Llaés a la bauma del Teixidor (50 min)

Si hem vingut de Santa Maria de Besora, prenem la pista de terra que marxa per sobre la pista que hem vingut. Anem en direcció a l'Hostal, una casa de segona residència, situada en un collet on també passarem quan tornem. Uns metres més enllà passem pel costat d'una font que no raja. Anirem planejant per la pista i podrem veure Llaés, amb els rasos de Peguera, Cadí i Pedraforca al darrere.

 

En aquest tram trobarem dos trencalls, poc marcats que s'ajunten per l'esquerra. Trobarem una tanca que ens indica que entrem a la propietat del Teixidor i arribarem a la casa.
 

 

Un indicador ens fa passar pel davant de la casa del masover i baixar avall. Trobarem un trencall i baixarem. Pocs metres més enllà trobem un altre trencall i també baixem. La pista es transforma en camí i ens deixa a la bauma.
 

De la bauma del Teixidor a la Baumassa (22 min)

Hem de tornar fins a la pista (el segon trencall) i girar a la dreta. Uns metres més endavant, trobem a l'esquerra, una font amb una interessant arcada.

Hem d'anar alerta, perquè en un revolt de la pista, surt un corriol a l'esquerra. Aquest corriol es fa evident i puja per dins el bosc, tot seguint un filat. Passem un torrentet i pugem de dret, per sortir a un camí transversal, que prenem cap a l'esquerra i, tot seguit, a la dreta. Així ens situem a l'entrada del tancat de la Baumassa.

De la Baumassa a la bauma dels Fleus (18 min)

Cal seguir la tanca de la bauma i pujar una graonada de roca. Sortirem a la visera de la bauma; aquí hi ha uns quants viaranys. El més fàcil, és quan hi arribem, continuar cap a la dreta. Aviat, el camí, comença a baixar; deixem un camí que marxa cap a la dreta i endarrera en un punt on el camí es bifurca uns metres, però es torna a ajuntar. Més avall, enllacem amb un camí que ve per la dreta. Planegem i entreveiem l'indret on pot ser la bauma. El camí (que fa una estona que té senyals de pintura groga), deixa un viarany a la dreta i, més amunt, en un revolt, tirem cap a la dreta, per arribar a la bauma.

 

 

De la bauma dels Fleus al castell de Milany (1 h 10 min)

Retornem al camí i comencem a pujar. Passarem per un pla, on veurem marges entre la vegetació. Arribarem al costat d'un torrentet i seguirem pujant, deixant un corriol a l'esquerra. Travessarem el rierol i deixarem un corriol a la dreta. Anirem pujant fins a tornar a travessar el rierol i sortir a un sector de prats. Pugem i ens decantem cap a la dreta per tornar a passar el rierol. Ara anirem planejant entre els prats fins a sortir a una pista que prenem cap a la dreta.

Tot planejant arribarem a la casa de Milany. Aquí cal pujar pels antics camps, ara convertits ens prats. Tot i que hi ha senyals, estan força desdibuixades o, com que no hi havia lloc on pintar, es van fer en pals que han caigut. El camí, però és evident. Primer pujarem en direcció NO, sense arribar a la carena. Deixarem una bassa a l'esquerra i tirarem de dret, al N, deixant algun grup d'arbres, a la dreta. En un gros faig, trobem unes roderes que seguim una estona; quan baixen, les deixem i tirem amunt fins a la carena, on hi ha un pal de senyalítzació vertical. Anem cap a la dreta, planejant i pujant suaument, fins a trobar un camí transversal; girem a l'esquerra i arribem a les roques que hi ha al peu del cim. Pugem per una mena de trau (hi ha algun graó de ferro) i arribem a un collet, on girem a l'esquerra i arribem al cim (1529).

 

 

 

Del castell de Milany a la Cau (44 min)

 

Desfarem el camí fins al pla indicador i tirarem carena herbada enllà. Passem pel collet de Valona i el camí es decanta cap al vessant sud de la carena. Enllacem amb unes roderes i anem de pla cap a la font de l'Obi, una bassa on s'abeura el bestiar, situada sota un faig immens. Seguim per sota la carena, passem un filat i arribem al coll Pany. Tornem a deixar la carena i seguim pel vessant sud, fins que baixem decididament cap a la Cau, tot travessant una pista.

 

Aquest tram correspon a una part del traçat d'una branca del camí ramader que venia d'Osona.

 

De la Cau a Llaés (50 min)

 

Situats en la mateixa direcció que hem arribat, prenem un camí, molt bonic, que baixa per la fageda. Trobem una bifurcació (amb indicadors) i girem cap a l'esquerra. Baixem durant 5 minuts per una pista de desemboscar, que deixarem per baixar cap a la dreta, per un tram de roca, i tornar a sortir a una altra pista. Passem un pla herbat (coll Traver) i 5 minuts més avall, tornem a deixar la pista per baixar per l'antic camí, una mica rocós. Deixarem dos trencalls a la dreta i seguirem una pista de desemboscar que deixarem més avall per anar al coll on hi ha l'Hostal. Des d'aquí ens podem enfilar fins al castell. Abans d'arribar el castell hi ha un camí, a la dreta, que ens porta a l'indret on hem deixat el vehicle.

 

 

Visita al Panteó (12 min, anar i tornar)

 

Des del punt on tenim el cotxe, podem anar a fer la visita al Panteó, un monument de les guerres carlines. Concretament, en aquest punt, les tropes carlines van afusellar el juliol de 1874 a 72 carrabiners. A les altres tres cares del monument hi ha indicats altres fets.

 

Per anar-hi només ens cal seguir la pista fins a veure el monument, al costat d'uns camps a l'esquerra, a sota nostre.

............................................................................................

 

I, per acabar, m'acomiado amb una dita del meu avi, nascut a Vinyoles d'Orís i que, des de l'any 1903 fins a la seva mort, va viure en una casa de pagès de Torelló, situada al davant de Bellmunt: "Quan el toro de Montorro brama i el de Milany li contesta, ja podeu comptar, pluja abans del vespre". Com es pot suposar, quan tronava a Milany, just en línia recta de la casa, i si ho feia també a Montorro (a prop dels Munts), la pluja era segura.