BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: La fita del serrat de Viranes

28 de gener del 2015

L'ENCANT DELS PEDRONS


La carena que va de Costa Pubilla al puig Llançada té una llarga tradició ramadera, amb el pla d'Anyella, situat al vessant nord. És evident que l'ús ramader d'aquesta llarga carena és una conseqüència del seu relleu, molt ondulat, amb cims arrodonits que passen, de poc, la cota 2000 i completament herbats.




Marcant límits de pastura o de propietat hi trobem pedrons fets amb la característica roca calcària d'aquestes contrades.




En aquest mateix blog podeu veure una altra entrada sobre els pedrons: http://patrimonimuntanyenc.blogspot.com.es/2013/09/allo-que-loblit-i-el-temps-senduen.html#more


És evident que els pedrons no són construccions impressionants, però realment, aquests que us explicaré tenen molt d'encant.

El primer és al cim del Pla Baguet. Té un perímetre de 5,10 m i una altura d'1,40 m, amb unes pedres que sobresurten per cada costat, i de forma bombada.





El segon és a mig vessant de la carena (ED50: 416667 / 4683598 / 1981). Aquest, en canvi és de planta quadrada, molt ben construït i que arriba a 1,80 m d'altura.




És evident que no són construccions monumentals, però sí que ens recorden un passat cada vegada més llunyà on tenien un ús pràctic.

Si els voleu conèixer, una opció seria fer una excursió pel cantó sud del pla d'Anyella, així podreu visitar un dels indrets amb més tradició ramadera del Ripollès.

Com anar-hi:

Per no tenir problemes per aparcar podeu començar al coll de la Creueta (1922). El pàrquing és a la banda esquerra, pujant des de Castellar de n'Hug (carretera BV-4031, que va a la Molina).

Travessem la carretera i passem un filat. Baixem per un camí que baixa en paral·lel a una clotada. El camí es desdibuixa a prop d'un abeurador. Deixem un pi solitari a l'esquerra i quan s'uneixen les dues clotades, pugem un llom i després anem vorejant i baixant lleument tot resseguint el relleu. Veurem una pleta per on hem de passar. 




Baixem a la clotada i pugem, deixant la pleta a la dreta. A l'altra banda baixem un pendís herbat en direcció a un bony rocallós amb tres pins. Arribem a la barraca del Clot de la Fou després de baixar per una carena rocallosa. 

Per més informació de la barraca podeu anar a: 










30 min. Barraca del Clot de la Fou (1705). Des d'aquí deixem un abeurador a la dreta i ens enfilem per un terreny pedregós, amb tendència cap a la dreta. Veurem una filera d'abeuradors i a sota una roca trobem la font.




15 min. Font Ferri (1770). Un curt pendís ens porta a la carretera; la travessem i pugem fins a un filat. El seguim en paral·lel a la carretera. A les envistes d'un abeurador, girem a la dreta i enfilem el llom fins a un terreny més planer. Anem fins a un elevació (passem un filat) on hi ha un recer (1998). 





Hem de baixar cap a la fondalada (1968) on es creuen uns filats i on hi ha una fita "Orriols". Pugem en diagonal cap a la dreta fins a la carena (repoblació forestal amb feixes). Seguim la carena, pedregosa i amb clots fins al cim.






45 min. Cim de Pla Baguet (2031). Desfem un tram de camí i tornem a la fita "Orriols". Pugem a l'altra elevació i una mica per sota el cim hi ha la fita quadrada (més avall hi ha una petita barraca). 











Baixem cap un collet on hi ha una bassa i tornem a pujar un turonet on hi ha uns pedrons (anys enrere, un d'aquests pedrons també era força alt). Baixem al coll directament i sortim a la pista on hi ha una barrera.

30 min. Coll de la Creueta. 

......

En total 2 hores de marxa efectiva per conèixer la barraca del Clot de la Fou, situada a la part baixa del pla d'Anyella, veure els dos pedrons i algun altre element de pedra seca.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada