A primers de juny, quan les altes soledats verdegen, el bestiar ja frisa per anar al Carlit... Com que Llívia i el seu terme constitueixen una illa dins França, com és sabut, cal travessar terreny francès per anar a la muntanya, que també està enclavada dins França.
La vacada segueix cada any alternativament dos camins distints: el principal, sempre el mateix, que va fins a la carrerada (una carrerada recordem que és un camí ramader) del Tudó i d´allí neix la bifurcació...
(Extret del llibre Vint-i-cinc anys a Llívia de Manel Anglada i Ferran, editorial Selecta. Barcelona, 1962)
Amb la festa de la Transhumància que organtiza l'Ajuntament de Llívia es vol recordar el camí ramader que anava des del nucli urbà fins a les pastures de la Bollosa, però s'ha oblidat completament el veritable camí que explica en Manel Anglada i que a mí també em va explicar en Guillem Jordana (Blanqueret) en unes xerrades al banc del carrer Frederic Bernades.
Al damunt de Cereja, hi ha unes restes molt interessants i oblidades. Es tracta de la carrerada. Al damunt mateix de Cereja, després d'un inici no gaire evident, se'ns fa visible la carrerada. Un camí ramader d'una amplada de 4 m amb uns murs d'1 m, aproximadament, que en una curta pujada ens situa a dalt del Tudó.
Quan som al pla ens trobem l'entrada d'un prat; la carrerada segueix de dret, malgrat que hi ha un filat, però als pocs metres està complement tapada de vegetació. És millor entrar al prat i al seu extrem trobem una barraca i la fita 35. A la dreta, marxa un camí entre parets de pedra seca. Si el seguim arribarem a la veritable carrerada, que allà torna a ser evident fins a trobar el rec del Tudó. A partir d'aquí, la ramada seguia el rec, limitat per parets de pedra seca fins a la fita 34A, on ja entraven en territori francès.
Aquest tram de camí ramader és, sense cap mena de dubte, un element molt interessant del patrimoni rural de Llívia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada