UNA RUTA DE CARBONERES, AL MONTSENY

El carboneig va ser una activitat que es va desenvolupar en totes les nostres muntanyes per la necessitat de disposar d'una font energètica. El carbó no és res més que llenya carbonitzada que té un poder calorífic molt més alt i, a més, no es degrada. És evident que el tipus de fusta ens determinarà la qualitat del carbó; és a dir, no tot el carbó és igual. L'alzina va ser un arbre molt utilitzat i, segurament, és l'arbre que dóna un carbó més bo. El faig també donava un bon carbó, però cal tenir en compte que el faig, a les muntanyes costaneres té un àmbit limitat.

 

La proposta que us faré és una excursió pel turó de Morou, des de Riells. Un recorregut pel Montseny més "autèntic", sense pistes forestals ni indicadors, amb un aïllament més que notable. Segurament en altres èpoques, quan es carbonejava, la muntanya de Morou era molt més freqüentada i els boscos no devien ser tant ufanosos com ara. 

La feina del carboner era dura, perquè s'havia d'anar controlant la combustió de la pila i perquè es feia a l'hivern (tret del faig, que es podia carbonejar a l'estiu). L'activitat del carboner no ha deixat gaire restes: només podem veure la plaça carbonera.



Trobareu aquest itinerari al llibre El Montseny de Francesc Roma (és el núm. 62 de la col·lecció Azimut de Cossetània Edicions); en aquest llibre ens proposa diversos itineraris pel turó de Morou, però nosaltres seguirem el núm. 36 (Riells - turó de Morou, pel sot Llobater).

Amb el mapa del Montseny de l'editorial Alpina en teniu prou per seguir l'itinerari sense problemes. Potser el punt més conflictiu de la sortida és l'inici, més que res perquè hem de trobar un corriol que ens portarà a una carena.

Al final de l'asfalt trobem l'església i, a la dreta, un pàrquing. Deixarem l'església a l'esquerra i marxarem per una pista on hem de veure el trencall, poc marcat, que sembla que tiri enrere, ens fa passar un parell de recs i ens situa a la carena, on anirem a enllaçar amb una pista. Anirem pujant i passarem pel davant del Corralet d'en Pelagrí; més amunt deixarem un trencall a la dreta. Més endavant, la pista, fa un revolt molt marcat; no hem d'arribar al revolt perquè uns metres abans hi ha un sender que baixa i que ens porta al Sot Llobater. Fins aquí, el bosc, era completament mediterrani. Sense gaire possibilitat d'equivocar-nos en anirem enfilant per un corriol de fort pendent. En aquest tram veurem un parell de carboneres.

Algunes de les carboneres que veurem tenen una paret de pedra seca per tal de tenir una superfície plana. Això i la terra negra (i algun tros de carbó) és l'únic rastre de l'activitat.

En una hora i un quart ens situarem en un trencall; la baixada la farem pel camí que marxa planer cap a la dreta (collet Xic).

Cal dir que, majoritàriament, les carboneres les trobarem a la fageda. Desconec el termini d'explotació dels boscos per on passarem, però el cas és que van ser molt explotats i això ho podrem veure quan anem trobant les carboneres, a més de trams de camí molt interessants i que es devien fer per tal de treure el carbó del bosc.

 

Una mica més amunt del trencall hi ha una carbonera i, una mica més endavant, una gran roca que forma una bauma amb restes de pedra seca; per tant, devia servir com a cabanya per als carboners. Trobarem un parell de carboneres més i ens situem en un altre trencall; cap a la dreta tenim el pla de l'Escala. Nosaltres tirem cap a l'esquerra i passem unes carboneres a peu de camí, amb parets de pedra seca.

 

 

 

Seguidament passem el portell del Bisbe, un pas entre les roques. Aquest tram és el més espectacular de la nostra ruta ja que segueix un camí molt ben traçat i protegit amb parets de pera seca.

 

Quan s'acaba la pujada, travessem un mena de paret de pedra i arribem a un sector més planer; a l'esquerra tenim la barraca d'en Menargues o d'en Renost. Fins aquí hi hem esmerçat 2 hores.

No sé si podria tractar-se d'una barraca de carboners, però veient el gran nombre de carboneres, podria ser. Es tracta d'una construcció bastida aprofitant unes roques, de manera que només va caler fer la paret frontal i una paret a la part posterior. El sostre devia ser de coberta vegetal.

 

 

 

 

Després d'un tros planer, girem a la dreta en ser a l'esquei del Llamp (roques a l'esquerra del camí) i pugem al coll de la Mosquera, on tornem al vessant obac i ferèstec. Passarem un petit portell i, de flanc, ens situarem en un pendent on anirem pujant fent marrades fins a gairebé la carena; a la nostra esquerra ja haurem vist l'Esquei de Morou. Per arribar-hi només ens cal planejar cap al peu de la roca. Un cop al peu de la roca, per l'esquerra, una mena d'esquerda ens deixa assolir el seu cim. El panorama és força extens, però del Montseny només podem veure les Agudes. Fins al cim hi haurem estat 2 h 45 min.

 

El descens es fa pel mateix camí fins al trencall que ja he indicat. Allà planegem i passem el collet Xic.

 

 

A partir d'aquí, el descens és fort i l'ambient, ben ferèstec: grans parets granítiques, un sender que baixa decidit, tarters...Trobarem una carbonera situada a la vora de la tartera, amb una gran paret de pedra seca. Més avall trobem el Pont d'Àliga, una roca que està penjada entre altres, de manera que forma un pont (la vegetació, però no ens la deixa veure gaire bé). Amb alguna carbonera més, arribem a la vora de la riera de Riells. L'anirem seguint, fins que baixem a un camí més ample i, finalment, després de travessar-la, sortim a una pista. Trobarem el GR (Camí del Nord) i retornarem al punt de partida després d'una mica més de 4 h 45 min de marxa.

 

Aquest itinerarí ens permet veure un bon grapat de carboneres i adonar-nos de la duresa d'aquesta activitat, en un entorn magnífic.