ITINERARI A L'ENTORN DE CAN RUTI

 Malgrat el paisatge que podem contemplar en l’actualitat, la Memoria explicativa del mapa vinícola de la província de Barcelona de R. Roig Armengol de l’any 1899, donava per a Badalona, una producció de 13.000 hl de vi. Si fem cas de les mitjanes que donava per al partit judicial de Barcelona, que eren de 14,37 Hl/ha de mitjana, resulta que a Badalona hi havia (declarades) 904 ha. Actualment a Badalona hi ha menys de 2,5 ha, però el conreu de la vinya ha deixat algunes empremtes en les muntanyes que l’envolten. Per tant, us faig la proposta d’un itinerari a l’entorn de Can Ruti per observar elements que resten del conreu de la vinya.

Pàrquing de Can Ruti (205). Comencem a caminar per una pista tancada amb una cadena on comença el SL-144. La pista fa una lleu baixada; a la dreta veiem un dipòsit enlairat. En arribar al revolt, deixem el camí de la font de l’Amigó i, tot seguit, deixem el camí ample i ens enfilen per un camí que trobem a la dreta. Al capdamunt de la pujada hi ha un pi gros a l’esquerra i, a la dreta, veiem un viarany que s’enfila. Pugem directament  travessant petits marges. Força amunt, el viarany fa una llaçada just en el punt on troba una rasa força definida. A l’esquerra, a uns 40 m hi ha un dipòsit (1). 

Tornem enrere i continuem pujant els darrers metres fins a passar unes roques. Al davant tenim uns marges força grans i entrem en un sector planer.

Ens ajuntem amb un camí i tirem cap a la dreta. Ara anirem veient marges més ben fets que els que hem pujat. Desemboquem en un camí transversal; al davant tenim una torre d’alta tensió. Tirem cap a la dreta i uns metres més enllà, girem cap a l’esquerra, en pujada. Després planegem i veurem una barraca de materials aprofitats, a sota a l’esquerra i, una mica més endavant,  un marge molt gran a la nostra dreta. Pugem suaument.

Enllacem amb un camí que ens ve per l’esquerra; seguim cap a la dreta, planejant. Trobarem un camí per la dreta, que enllaça amb el nostre camí i fem una lleu pujada. Gairebé al capdamunt, una vegada hem passat un tram de camí descarnat i rocós, a la dreta i a tocar del camí, trobem les restes d’una altra bassa de brou bordelès (ETRS 89: 435579/4593024/331). Tot seguit trobem un trencall; tots dos camins van a parar al mateix camí transversal que prenem cap a la dreta, tot passant a la vora d’una torre d’alta tensió. A l’esquerra tenim una clotada i, més endavant, enllacem amb un camí que puja des d’aquesta clotada. Fem una baixadeta i ben aviat, veiem un pista.

25 min. Coll de la Malesa (337). Només seguim uns metres aquesta pista, perquè prenem un camí que baixa cap a la dreta. Trobarem un trencall, però tots dos camins van a la font (el de l’esquerra, passa per una mena de trinxera).

30 min. Font de l’Amigó (284). Està situada en una mena de clotada del camí. Per la dreta ve el camí que puja directament de Can Ruti. Deixem la font a l’esquerra i tirem endavant per un camí tallat a la roca que puja suaument. Veiem marges petits i alguns pins. Passarem una mena de collet i una mica més endavant, el camí es bifurca (tots dos camins es tornen a ajuntar; el de l’esquerra va una mica més planer).  A la dreta, podem veure el gran edifici de Can Ruti i al fons, Sant Adrià i Barcelona. Trobarem un grup de roques i després de passar una clotada, deixarem dos camins que s’enfilen cap a l’esquerra i a pocs metres del segon camí, veurem a la dreta, una mica a sota el camí, un altre dipòsit (2).

Avancem de pla i trobarem un marge baix i de pedres grans, a l’esquerra, amb un camí que també marxa cap aquell costat. Tot seguit trobarem la bassa més gran de totes (està reconstruïda) (3) i des del febrer de 2021 té un plafó explicatiu. 

Una observació en relació al text del plafó: la barreja de sulfat de coure i calç s'anomena brou bordelès i servia per a tractar el mildiu, una malaltia produïda per un fong i que va afectar les collites de 1884 i 1885, perquè no es coneixia cap tractament.

Baixem lleument, deixant un camí a l'esquerra i arribarem a un ampli collet on conflueixen diversos camins.

45 min. Collet (279). Al davant tenim el turó d’en Seriol i cap a la dreta, marxa un camí. Nosaltres tirem pel camí més ample, cap a l’esquerra, però només baixem uns metres, perquè hem de tornar agirar cap a l’esquerra (hi ha un indicador cap a la font del Goig). Pugem una mica i trobem un dipòsit al costat del camí, molt malmès (4).

Hem de continuar amunt; deixarem un camí que marxa cap a l’esquerra i, tot seguit, en deixem un altre. Planegem i passem per sota una línia elèctrica. Més endavant ens adonarem que estem seguint un camí antic, perquè està protegit per una paret de pedra seca. 

Baixem una mica i trobem un dipòsit molt malmès a l’esquerra. Baixem una mica més i trobem un marge on hi ha un altre dipòsit, també molt malmès (gairebé no es veu), un esglaó volat i una cova excavada (5). 

Continuarem endavant i sortirem al revolt d’una pista (per on puja el GR 92). Seguim la pista en pujada cap a l’esquerra i ben aviat som a la carena.

1 h 10 min. Carena que separa el Barcelonès del Maresme (335). Deixarem, a la dreta, el camí que puja al turó de l’Home i uns metres més endavant, deixarem la pista que marxa cap a la dreta i prendrem el corriol que trobem a l’esquerra. Ens anirem enfilant per un corriol amb trams força aixargallats. Una mica més enllà girarem a l’esquerra i en tornar a ser a la carena, trobarem un sender que ve per la dreta i girarem cap a l’esquerra. Més enllà trobarem, a l’esquerra, unes pedres des d’on tenim un bon panorama: Montgat, Sant Adrià, Tibidabo, Sant Pere Màrtir, Montjuïc, Garraf, turó de Montcada... Anem planejant, gairebé per la carena; hem trobat un corriol que puja per l’esquerra. Deixarem un sender poc evident, a la dreta, i que puja al turó de Fra Rafel. Tot seguit farem una lleu pujada, seguida d’una sobtada baixada molt aixergallada.

1 h 25 min. Deixem un camí que marxa cap a la dreta (veiem una antena cap aquell costat) (393).  Tot seguit, continuem uns metres planejant i girem a l’esquerra, baixant fins a desembocar en un camí transversal on girem a la dreta. Planegem uns metres i trobem una cova excavada (6) i marges. 

Continuem de pla, trobarem un camí que ve per la dreta i baixarem fins a un trencall poc evident. Aquí cal deixar el camí que baixa cap a l'esquerra i pugem uns metres per passar per la vora d'un pi de grans dimentsions i una petita paret rocosa. Seguidament passem per sota d'una línia elèctrica i, en lleu pujada, trobarem un camí que ve per la dreta. Continuarem en baixada, tot deixant un caní que marxa cap a la dreta. Força avall, trobarem un camí que creua el nostre; tirem cap a l'esquerra i pocs metres després, trobarem un camí que prenem cap a la dreta i baixarem fins al dipòsit (4).

Aquí prenem el SL que marxa cap a l’esquerra. Pocs metres després trobem uns pals de formigó sense filat que travessen el nostre camí. Des d’aquí podem anar a visitar una barraca (7). 

Tot seguint el SL, arribem a la font del Goig i ben aviat sortim a l’asfalt. Hem de tirar avall fins arribar a l’aparcament.

2 h. Pàrquing de Can Ruti.

Característiques dels elements de l'itinerari

(1) Hi ha un dipòsit de 80x130 cm i una fondària de 40 cm; l’obertura d’accés a aquest dipòsit és de 40x40 cm. Al costat hi ha un recipient de 50x60 cm. Al desembre de 2020 hi havia aigua a l’interior. De fet, la seva situació, en una rasa, facilitava que s’omplís amb l’aigua que hi passava (ETRS 89: 436025/4592667/246).

(2) Les dimensions són de 50x40 cm, amb una fondària de 40 cm. Es pot apreciar el reguerot que des del camí, portava l’aigua a l’interior (ETRS 89: 436170/4593277/306).

(3)   Les dimensions del dipòsit d’aigua són de 130x175 cm, amb una fondària de 80 cm. L’obertura d’accés fa 50x50 cm. Hi un reguerot que portava l’aigua a dins. Al costat el dipòsit on es feia el brou fa 30x45 cm, amb una fondària de 65 cm. Des de febrer de 2021 hi ha un plafó del Parc que n’explica el funcionament (ETRS 89: 436251/4593116/292).

(4) El que és interessant d’aquesta bassa és veure la disposició dels marges que tenim a l’esquerra que canalitzaven l’aigua (ETRS 89: 436359/4593105/286).

(5) La cova és de planta rectangular d’uns 3 m de llargada i 1,20 m d’amplada, amb una altura màxima d’1,35 m.  Al fons hi ha una mena de banc lateral (ETRS 89: 436747/4593191/304).

(6) La cova té una fondària de i una altura de. La curiositat és que l’entrada està feta amb pedra seca. L’entrada fa 65 cm d’amplada i 60 cm d’altura. La llargada és de 4 m i una altura de 90 cm (codi Wikipedra: 23066) (ETRS 89: 436857/4593408/381).

(7) Per anar-hi, tirem cap a la dreta, tot seguint els pals. Baixem suaument fins a un indret planer. Ens cal pujar uns metres i baixar per la vessant que dóna a Can Ruti per trobar la barraca. Aquesta barraca està parcialment ensorrada. Té unes dimensions d’1,60 m de llargada i 1 m d’amplada; la part coberta té una altura d’1,95 m (codi Wikipedra: 9888) (ETRS 89: 436444/4593055/265).

Per orientar-vos

Us deixo dos retalls del mapa del l'ICGC, només per situar el recorregut i els punts d'interès.