BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: Article a la revista "Muntanya"

21 de març del 2013

LES DEVESES (SANT JULIÀ DE CERDANYOLA)


A la comarca del Berguedà trobem un dels indrets que, personalment, considero molt interessant: un paisatge lític. Aquí, la natura ha estat alterada per la mà de l'home: tot un vessant de muntanya atalussat amb marges que arriben fins a la cinglera. Un vessant solei, aprofitat, segons sembla, per al conreu de la vinya. El cas és que, un cop passada la fil·loxera, aquestes feixes, penjades, no tenien cap possibilitat de mecanització i, per tant, no podien tenir gaire futur. Ara les veiem abandonades com una gran mostra d'esforç i treball.

 
Ens trobem un sector que ocupa més de 40 ha, entre les cotes 950 i 1250 amb una quantitat impressionant de pedra. M'és difícil pensar les hores emprades per aixecar aquests murs, però sense cap mena de dubte és un treball digne d'admirar i que roman oblidat. Els marges s'ensorren i les alzines colonitzen les feixes, però encara es conserven prou bé. Segurament en altres indrets, aquest vessant de muntanya seria restaurat i conservat com un patrimoni i un tret característic i propi del municipi.




A l'extrem d'aquest sector hi ha el Forcat. Un monòlit aïllat on oneja la senyera, que es canvia cada 11 de setembre. La seva ascensió es pot fer des de l'entrada de Sant Julià; allà neix un corriol que passa per les feixes i que ens situa al peu del turó. Si hi anem, farem un recorregut molt interessant ja que passarem entre molts marges.


En trobarem, fins i tot, arran de les parets, aprofitant espais molt reduïts. L'ascensió al Forcat (1083) no és difícil; cal superar unes graonades rocoses. Hi ha un cable que, de pujada, no té gaire utilitat. Al final del cable som gairebé a la senyera; per arribar-hi ens cal fer una curta passa per sobre d'una petita enforcadura.


 

Uns 50 m abans de l'inici del camí del Forcat, hi ha un dels camins que servia per accedir a les feixes. Es pot seguir una estona sense cap problema perquè és molt evident i ens acosta a un marge amb esglaons i un refugi encastat, després de passar una clotada per mitja d'un camí construit amb pedra seca d'uns 3 m en el seu punt més alt.

 

 
 





Si prenem el PR C-129, que puja per uns graons a l'entrada del poble i després per una carena rocosa, podem arribar a la carena i d'allà tirar en direcció al Forcat. Després cal anar baixant pels marges, tot cercant el millor pas. No sempre el camí és evident, però es pot anar baixant. D'aquesta manera podrem admirar millor els marges.






De ben seguir la coneixença d'aquest indret no us deixarà indiferents!
 


 

4 comentaris:

  1. Doncs no coneixia aquest paratge... de ben segur que treuré el cap! Bona entrada!

    ResponElimina
  2. Bon reportatge, un llogaret força interesant, salut.

    ResponElimina
  3. El procés de restauració ja és en marxa gràcies a una iniciativa de gent del territori.

    ResponElimina
  4. Doncs, sí, a la revista Cadí-Pedraforca núm. 23 (tardor-hivern, 2017) ho he vist i, realment m'he alegrat que sigui així.
    Una molt bona iniciativa!

    ResponElimina