Un company, en Josep, ha seguit un dels itineraris del meu llibre "Patrimoni rural i pedra seca". M'escriu un correu electrònic i em diu que ha seguit l'itinerari prou bé, però em comenta si no hi ha una errada en els noms dels molins, perquè només han vist una llinda en el molí de Vinyers i en el de la Rovira no n'hi ha cap. També m'annexa una fotografia i ràpidament detecto alguna cosa que no em lliga.
Vaig a mirar les meves fotos i ben aviat m'adono del que ha passat: algú s'ha endut la llinda! Desconec si això ho ha fet el mateix propietari per guardar-la, atès l'estat ruinós de l'edifici, però més aviat penso que se l'han emportada per anar a parar a algun xalet com a motiu decoratiu. Arreu del nostre país podem veure exemples d'això: llindes, finestres gòtiques, creus i d'altres elements, que formen part de la decoració de la caseta de cap de setmana.
La llinda no tenia gran cosa a destacar: el nom del propietari (Josep Rovira), l'acrònim de Jesucrist i la data subratllada, però això sí, tenia 277 anys.
Trobo que la desaparició d'aquesta llinda ens demostra, una vegada més, el desinterès de tothom pel patrimoni. Sense comentaris...
La llinda no tenia gran cosa a destacar: el nom del propietari (Josep Rovira), l'acrònim de Jesucrist i la data subratllada, però això sí, tenia 277 anys.
Trobo que la desaparició d'aquesta llinda ens demostra, una vegada més, el desinterès de tothom pel patrimoni. Sense comentaris...
Tot seguit us poso una fotografia de la llinda; com a mínim ens queda el record. Que poc s'ho pensava en Josep Rovira que la llinda de casa seva es podria veure gairebé 300 anys després a tot el món!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada