LA MEVA RELACIÓ AMB LES BARRAQUES

Des que vaig començar a fer muntanya tinc el costum d’escriure les meves excursions. En tots aquests anys he fet un aplec considerable de llibretes (encara mantinc l’escriptura manual per aquestes coses) on hi ha totes les dades de les excursions (itinerari, horari, companys, pressupost, croquis, panoràmiques, dibuixos,...) a més de les meves impressions de la sortida i, algunes vegades, pensaments que tinc.

Barraca del coll de Nou Fonts (1976)

 

He fet un repàs a les llibretes cercant aquelles excursions en les que la barraca hi és present. Tot seguit podeu veure les cites per ordre cronològic:

 

22 de setembre de 1973

Una experiència que ens podia havia costat molt cara. Fem un intent d’ascensió al Comapedrosa; no cal dir que la meva experiència era força baixa i la dels meus companys tampoc era gaire més alta. Pugem a dormir a la borda de la Coruvilla on ens trobem els pastors i els seus gossos (un dels quals era molt empipador i em volia treure del lloc). A l’endemà, trobem neu a partir dels 2000 m i boira. Estem completament desorientats quan decidim renunciar al cim. Trobem una barraca i hi dinem, força tard. Baixem, sense seguir les petjades de pujada, perquè torna a nevar i la boira és persistent. Arribem a l’estany i no sabem trobar el camí de la borda (ja es fa fosc). Decidim pujar a la barraca, però les petjades s’han esborrat. Resultat: un vivac amb algun símptoma de congelació.

No cal dir que l’Andorra de llavors no tenia res a veure amb l’actual. Molts anys després, al pla de l’Estany hi ha un refugi guardat.
 

30 de març de 1974

En un intent de pujar al Balandrau des de Pardines, ens quedem al puig Cerverís on decidim (perquè ja són les 5 de la tarda), “dormir en alguna cabana de pastor de les moltes que hi ha. Poc després de sortir de la neu en vam veure una i ens hi vam quedar. Vam passar la nit força bé i ens vam llevar a les 9”.

Una bona nevada a la carena del Balandrau

És la primera vegada que dormo en una barraca. Com es pot veure devíem dormir molt bé, perquè ens vam llevar força tard!

 

9 d’agost de 1975

Amb un company hem decidit fer la travessa de Planoles a la Molina, pujant a Costa Pubilla i seguint la carena. Sortim de Planoles amb un mapa de la XXII Marxa de Regularitat de Catalunya que va fer el meu pare a l’any 1958. Més amunt de la Casa Vella vam trobar un pastor que ens va indicar el camí per anar al coll Roig, on vam trobar la barraca on havíem pensat dormir. Quan sopàvem vam veure una gran tempesta al Puigmal que va arribar on érem. Els llamps ens queien molt a prop i no vam dormir gaire perquè comptàvem els segons entre el llampec i el tro; a més el xàfec va ser tan gran que a les sis del matí, a la barraca, hi havia degoters.

Fragment del mapa on es pot veure, al coll Roig, la barraca on vam dormir

 És la segona pernoctació en una barraca i, aquesta, no gaire agradable. 

 

Costa Pubilla, des del coll Roig

 

15 de setembre de 1977

En l’ascensió al Puigmal des de Ribes, parem a dormir a la barraca de la Vaquerissa.

 

Una altra pernoctació, que ja he explicat en un article del bloc: (http://patrimonimuntanyenc.blogspot.com.es/2010/07/repassant-les-meves-fotografies-nhe.html#more).

30 de juny de 1979
 

El pic Rodó i la cresta de l'Anyeller

Amb el qui és, ja fa anys, un dels guardes de refugi més populars del Pirineu, anem a fer la cresta del pic Anyeller al pic Rodó. Vam pujar a dormir al coll de Nou Fonts; allà vam trobar dos nois que van dormir a la barraca i nosaltres vam estar dubtant entre plantar la tenda de vivac o dormir a la barraca més petita.

Barraca del coll de Nou Fonts (1975)

 

Ens vam estimar més dormir a sobre l’herba que sobre la pedra (més dura).

 

A prop del coll de Nou Fonts

4 d’octubre de 1980

La barraca situada a sota el coll Bernat va ser el punt de trobada amb 5 companys que havien sortit el dissabte al matí i van anar-hi a dormir després de fer alguna via al pic Rodó. Els altres quatre vam pujar el dissabte a la tarda i vam dormir a Núria. A les 8 del matí havíem quedat de trobar-nos i quan hi vam arribar encara eren a dins els sacs.



A la barraca, amb la Torre d'Eina i la Torre d'en Xillen al fons

 

 Vam formar 4 cordades i vam fer l’aresta NW del pic Rodó i la cresta fins al pic Anyeller.



Aresta NW del pic Rodó

 

1 d’agost de 1981

Amb un company fem la travessa de Martinet a Bagà, passant pel Comabona. Durant la pujada anem a veure la barraca del coll de l’Home Mort. No ens devia agradar i vam acabar anant al refugi de Prat d’Aguiló.

En aquest cas la mirada a la barraca era per veure en quines condicions estava per no haver de pagar la pernoctació al refugi guardat.

6 de desembre de 1981

Després de fer l’aresta NW del pic de l’Infern, passem per la barraca de Tirapits, que trobem plena de neu, en un dia en que vam trobar més glaç que neu, però si del primer en vam trobar poc...

2 de juliol de 1983

Amb un company pugem a dormir a la barraca de Tirapits, per l’endemà, fer la carena dels pics de Coma Mitjana i Infern i baixar a Queralbs. La trobem plena de neu de manera que hem de dormir a fora.

Aquesta cita i l’anterior fan referència a la barraca de Tirapits, que vam trobar amb neu tant un desembre sense gaire neu com a l’estiu. Curiós, si més no!

24 de setembre de 1983

Després de fer la cresta de la Torre d’Eina al Roc del Boc, baixem d’aquest cim per una canal que ens deixa a la barraca del Boc on dormim a la tenda de vivac.

Un altre cas de dilema que es va resoldre, dormint al damunt de l’herba.

Des d’aquesta data no he trobat cap més referència a les barraques com a element destacat de l’excursió; és evident que les barraques hi eren i jo les veia. Repassant les meves fotografies he vist que a l'any 1997 començo a tenir-ne imatges, però no serà fins a l’any 1998 quan el sentiment per conèixer les barraques es comença a desvetllar.

I crec que l'interès en va venir, en part, per dos llibres que vaig comprar en la fira del Llibre en català de l'any 1998: Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages d'en Miquel Ballbè i Boada i Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages d'en Josep Soler i Bonet.

Poc després, amb la meva dona, anem en BTT al Pont de Vilomara per tal de veure unes quantes de les tines del llibre; aquí se’m va desvetllar l’interès per aquestes construccions i durant un cert temps vam estar cercant les tines del llibre, trobant-ne alguna més de les que hi havia descrites. D’aquesta manera em vaig atrevir a presentar una ponència en un congrés sobre la vinya celebrat a Manresa al 2003 i que va provocar un “conflicte” amb el Consorci per a la promoció turística de les Valls del Montcau.

 

Així, em vaig començar a adonar que, una barraca, és més que una construcció: és un patrimoni oblidat i que cal estudiar i conservar (però això ja és un altre tema). La barraca va passar de ser un element conegut a ser un punt d’interès per ella mateixa.