BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: Article a la revista "Muntanya"

23 de gener del 2017

FORATS DE TRUMFOS: MATEIXA FINALITAT I DIFERENT TIPOLOGIA

Els forats de trumfos (o trumferes) es poden trobar en diversos sectors del Prepirineu. Com moltes altres construccions rurals, mai se'ls hi ha donat importància ni tampoc hi ha un inventari (i tampoc sé de cap estudi sobre el tema). Segurament (i aquest "segurament" és molt condicional, on se'n trobem més és a l'entorn d'Alinyà (Alt Urgell).

De camí cap al Roc Galliner


Ja fa un cert temps que en vam trobar tres a prop d'Ardericó, una antiga masia del terme de la Pobla de Lillet, i que fa uns anys s'ha convertit en refugi. Aquest refugi està enlairat sobre el que devien ser els anys camps, ara mig prats i mig bosc. Allà, entre les cotes 1270 i 1300, hi vam localitzar tres trumferes. Curiosament, la tipologia no té gaire semblança amb unes altres que vam trobar un dia que vam anar d'excursió al Roc de Galliner (Alt Urgell).

Les trumferes d'Ardericó són de planta rectangular (4x2,5 m) amb una altura de 2 m. La porta fa uns 70 cm d'amplada i 90 cm d'altura, tret d'una que no té part davantera. Tenen tres obertures: dues al sostre i una de lateral i inclinada (en una de les trumferes, aquesta entrada, està tapada). El sostre és de volta de canó. En una hi ha morter i en una altra es va arranjar amb formigó. S'observen teules amb les quals es tapaven les obertures per la part exterior.



Les tres trumferes d'Ardericó: una amb llinda plana, l'altre amb arc de mig punt i l'altre sense paret frontal (segurament va caure)

L'obertura superior d'una de les trumferes
En aquesta obertura podem veure les teules que servien per tapar-la


L'interior de les trumferes, amb les obertures ben evidents

Aquestes descripcions de les trumferes d'Ardericó no tenen res a veure amb les tres que vam localitzar al peu del Roc de Galliner. Aquests forats de trumfos són un clot, ja sigui circular o rectangular, amb una única obertura i que sobresurt del sòl com si fos un iglú. Les vam trobar entre els 1400 i els 1500 m d'altura.

En un prat destaca la petita elevació del forat de trumfos

Un altre exemple de forat de trumfos en un prat

Aquest forat de trumfos és al costat d'una pista, en un indret que no sembla gaire adient per al conreu


L'interior dels forats de trumfos localitzats al Roc de Galliner ens donen tot l'aspecte d'una barraca de pastors de volta veritable. En la fotografia inferior, hi ha un petit armari.

Una diferència molt notable entre les dues construccions és que a les trumferes d'Ardericó, un cop has passat la petita porta, l'espai és ampli i a peu pla; en canvi  les del Roc del Galliner són una mena de pou, on sempre hi ha alguna pedra per recolzar el peu i poder sortir.

Com podeu veure una mateixa utilització donava com a resultat unes construccions ben diferents.

4 comentaris:

  1. Joan, les trumferes eren per guardar-hi patates de llavor, però la construcció és molt semblant a la d'una barraca. No creus que també servien com barraques d'aixopluc?

    ResponElimina
  2. La veritat és que no ho crec. Bé, a les trumferes que són clots, segur que no, perquè n'he vist alguns on no vaig tenir ganes d'entrar (més que res, pensant en la sortida). En algunes he trobat una pedra, situada a la paret ben estratègicament, que permet posar-hi el peu i així poder sortir. A les que pots entrar a peu pla, vés a saber; sempre podien ser un refugi.

    ResponElimina
  3. Quin sentit té un foratde trumfos fora d'un lloc de conreu?
    Ha pensat en algún tipus de construcció megalítica?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que no hi hagi conreu actualment no vol dir que no n'hi hagués anteriorment. I el conreu de la patata va ser molt freqüent en zones de muntanya perquè a partir de la cota 1000 no estaven afectades per l'escarabat de la patata. Les patates que es produïen eren llavor per a les zones més baixes. Les construccions que veiem no tenen res a veure amb una construcció megalítica.

      Elimina