FITES DEL MAS FALCÓ

Un element patrimonial que passa força despercebut són les fites. Aquests elements servien per a un motiu ben clar: indicar a qui pertanyia un terreny. 

Les fites poden ser de diversos tipus: pedres sense treballar, blocs de roca o peces de formigó. És evident que, per la seva utilitat, han de ser elements resistents i que no es puguin moure fàcilment.

El més curiós és trobar-ne a dins la ciutat de Barcelona. El turó de la Creueta del Coll té 245 m d'altura i és un dels turons del pla de Barcelona, que han quedat a dins de la ciutat. Pertanyia al terme municipal d'Horta. Allà trobarem dues fites.

Una de les fites és al costat d'un camí freqüentat per moltíssima gent. Es tracta d'una fita de 25x25x25 cm, aproximadament. A la fotografia es pot veure la fita, a l'esquerra del camí (és el bonyet que es veu).

En una de les seves cares hi ha gravat "FALCÓ" i en la cara oposada hi ha, el que semblaria, una "G". A la part superior hi ha un petit forat i està escapçada. Segurament allà hi havia la ratlla que indicava la direcció del límit de la finca, però els anys o l'incivisme, l'ha deixat tal com està.

L'altra fita la trobarem, gairebé al cim del turó, arran del penyasegat produït per la pedrera. És igual que l'altra fita, però aquí es pot veure perfectament la ratlla que indicava l'orientació del terme.

La fita està situada arran de cinglera i fora de la tanca que es va instal·lar fa uns anys i que limita el tall de la pedrera. Segurament aquesta fita, desapareixerà si es produiex una esllavissada.

Aquestes fites podem assignar-les, sense cap mena de dubte a la propietat del Mas Falcó. Aquesta finca situada a l'extrem sud de l'antic municipi d'Horta, al límit amb el de Gràcia, era propietat des de 1830 del baró de la Barre. Actualment hi ha un carrer amb aquest nom que ens recorda l'indret on hi havia la masia.

El fill del baró, que tenia el mateix títol, a principis del segle XX va iniciar els tràmits per vendre la finca a l'Ajuntament de Barcelona, que volia comprar terrenys per fer-hi parcs.

Què limitaven aquestes fites?  Potser indicava els límits de la pedrera, que sembla que ja estava en explotació quan es volia vendre la finca.

De tota manera, aquestes no són les úniques fites urbanes que conec. En tenim una de l'antic terme municipal de Sarrià de la qual ja vaig parlar (http://patrimonimuntanyenc.blogspot.com/2010/04/una-fita-oblidada.html#more) i una altra, força més insòlita, situada al capdamunt del carrer Lepant, per sota la ronda del Guinadó. Allà hi ha el torrent de Lligalbé. Es tracta d'un espai, força deixat, que serveix, bàsicament d'aparcament; allà hi havia un edifici i uns horts que tenia una fita a la cantonada. Fa uns mesos, es va enderrocar l'edificació i vaig pensar que la fita ja havia desaparegut, però encara la podem veure al mateix lloc on era.