EL POU DE GLAÇ DE CAN FURRIOL (SANT FELIU DE LLOBREGAT)

El dia 12 de febrer de 2023 vam participar en una jornada de neteja d'una construcció de la serra de Collserola de la qual vaig fer aquesta entrada:

https://patrimonimuntanyenc.blogspot.com/2023/02/un-forn-o-un-pou-de-glac.html#more

Finalment, a principis de juliol de 2024 i fins al dia 10 d'agost es va fer l'excavació.

Els amics de l'Ateneu Santfeliuenc em van comunicar que havien començat l'excavació i em van dir que podia anar a veure com anàven o a donar un cop de mà. Hi vaig anar uns quants dies per ajudar. El nombre de participants va ser diferent i divers en cada jornada, però es va fer una bona feina de neteja.

UNA GRAN PLETA I UN MENHIR JOU A LA MOLINA?

En el número 944 de la revista Muntanya va sortir publicat un article d'Emili Ametller amb el títol "Descoberta dels menhirs jou de Queralbs".

En aquest article, l'autor ens parla del descobriment d'uns d'aquests tipus de menhir al terme de Queralbs i que tenen com a característica el fet de tenir el coll esculpit. L'autor sembla que atribueixi aquest tipus de patrimoni prehistòric exclusivament a Queralbs; per això em va sorpendre molt trobar un element que complia les característiques que indicava en l'article. A més, la seva ubicació correspon al que seria l'entrada d'una gran pleta.

Refugis d'emboscats

A la guerra de 1936-39 hi va haver homes de diverses edats que en comptes d'anar al front van decidir amagar-se. Els motius podien ser ben diferents i no els analitzarem aquí. El cas és que moltes d'aquestes persones es van amagar en coves artificials o naturals. Alguns d'aquests caus estan situats en cingleres com és el cas de l'amagatall que van trobar uns escaladors en una paret a la serra de Sant Joan, però també n'hi havia d'altres en les quals la pedra seca era important.

                                            

Article a la revista "Muntanya"

En el número 943 (desembre de 2023) de la revista "Muntanya" del Centre Excursionista de Catalunya, va sortir un article meu sobre la pedra seca.

Aquí el podeu llegir.

COLLDEMÒNECS

La cova de Colldemònecs és una balma obrada situada al límit entre les Garrigues i el Priorat. Està situada al peu d'una elevació rocosa. És força gran i té diverses estances. El punt d'accés està situat entre els quilòmetres 24 i 25  de la C-242; a prop hi ha l'enllaç amb la L-701. Ens haurem de situar a l'Hostal de la Serra.

CAMÍ DE REUS A LLEIDA

Hem anat a la punta del General i hem sortit des d'Ulldemolins. Per arribar a aquest cim hem seguit un tram del camí, entre Ulldemolins i la carena on hi ha aquest turó (és un tram del camí de Reus a Lleida, segons diu el mapa de ICGC). El resultat és que hem vist un d'aquests camins "intel·ligents" que guanyava alçada sàviament.

Aquest tram de camí que hem fet té una llargada de 2,277 km i supera un desnivell de 228 m; aixó vol dir que el pendent global és d'un 10%

FEM PLETA

Els dies 24 i 25 d'agost, a la localitat d'Isil, es van fer unes jornades de pedra seca amb el nom de "Fem pleta".  L'Ajuntament d'Alt Àneu, el Parc Natural de l'Alt Pirineu i l'entitat municipal descentralitzada d'Alós i Isil, organitzaven aquestes jornades, l'ànima de les quals és en Santi Busquet. Enguany, també em van convidar a fer-hi una xerrada.

LA PLETA DE LA GUILLA

La pleta de la Guilla és als peus del puig Terrers a 2230 m d'altura a Gisclareny (Berguedà). La pleta és en una mena de clotada inclinada situada als peus d'unes parets que formen com una olla. Al peus dels blocs calcaris que hi ha arreu hi podem trobar dues barraques: una sencera i l'altra ensorrada.

UN AIXOPLUC AMAGAT

Segurament el cim que atrau més visitants d'aquest sector del Pirineu és el de Coma d'Or. El puig de Trespunts es veu, des de la coma d'en Garcia, dret i punxegut, però no és gaire freqüentat. De fet, el seu nom és una conseqüència de la seva configuració: tres puntes.

UN FORN O UN POU DE GLAÇ?

El dia 12 de febrer, l'Ateneu Santfeliuenc va fer una jornada de treball en una construcció de la serra de Collserola. Cal dir que aquesta construcció jo l'havia catalogat el dia 14 d'octubre de 2014 a Wikipedra com un forn de calç amb el codi 490.