Al desembre de 2018, al grup de facebook "Admiradors i amics de les contruccions de pedra seca", en Luís Alvárez, va penjar unes fotografies d'un túnel. Hi va haver algun comentari sobre què podia ser. Jo, en veure una de les fotografies, vaig comentar que podia ser una mina i vaig demanar a l'autor que em situés l'indret per tal d'anar-ho a veure.
I finalment,hi he anat! Amb les indicacions que em va donar en Luís, no m'ha costat gaire trobar-ho. Estem en el límit del casc urbá; de fet, és a l'altra banda del carrer d'una zona industrial.
Les coordenades de la situació són: 419302 / 4604272 / 371. Si prenem el camí que passa per sota Can Petit, veurem un marge al davant, on hi ha el forat. També hi ha un magnífic exemplar de pi pinyoner amb un perímetre de 2 m.
Com he dit, l'obertura és en un marge argilós. L'entrada fa 70 cm d'amplada i 90 d'altura; per tant, cal ajupir-se per entrar. Tot seguit ja ens podem posar drets, perquè el sòl fa baixada. L'amplada és de 55 cm. Als 8 m, s'arriba al punt més baix, de manera que l'altura fins al sostre és de 2,65 m i també s'arriba a l'amplada màxima (1,25 m). A continuació, el sòl torna a pujar. Són 5 m fins arribar a un pou típic de les mines, amb el tancament de volta de maó. L'altura és d'uns 3 m.
 |
| La galeria de la mina |
 |
| El punt on s'eixampla la mina |
 |
| Al final hi ha el pou i es pot veure l'acumulació de terra |
A la paret es veuen les marques que es van fer al picar i la pregunta em ve al cap de seguida: és una mina que no es va acabar o és una mina que es va ensorrar?
De fet, al pou, hi ha una gran acumulació de terra i sembla que s'entreveu un forat. Podria ser que hi hagués un embussament de la mina per arrossegament de terra, però també podria ser un intent de fer una mina que es va abandonar en no trobar prou aigua.
La veritat és que a fora no es veu cap mena de construcció que faci pensar que l'aigua fos aprofitada i la bassa de Can Petit queda força lluny i més enlairada.
Al camp de dalt tampoc vaig saber veure el punt on hi havia el pou. Per tant, ens queda el misteri de la seva utilitat.
Hola Joan M. Vives i seguidors,
ResponEliminaSóc terrassenc i desconeixia completament aquest forat. Mira que passo gairebé cada dia en cotxe pel carrer del davant... Per les estretors que expliques i indiques al croquis, sembla una mina d'aigua no reeixida. No puc i no sé dir res més.
Conec altres dues galeries al sector nord de Terrassa, que no són tan llargues; però la falta de confiança amb l'autor d'aquest blog m'impedeix doner-les a coneixer aquí.
M'ho guardo perquè el Joan M. Vives va publicar unes possibles tines enmig de les vinyes a prop de l'Hospital de Terrassa sense esmentar la font (la persona) que les havia trobat i identificat prèviament, que sóc jo: David Hernández Hernández; encara que ho sabia perfectament. Ara sé, després de documentar-me conevientment, que aquestes "tines enmig de les vinyes" no ho són pas, sinó que són l'últim vestigi que resta d'una masia que hi va haver allà mateix. Continuo sense explicar més coses per manca de confiança amb l'autor. És una llastima. Som quatre gats els aficionats en aquest tema, i mal avinguts...
David Hernández Hernández